Dels acords del Parlament europeu, i amb el beneplàcit dels estats membres, es va consensuar que Ursula von del Leyen continuarà com a presidenta de la Comissió Europea, i que s’aposta pel socialista portuguès Antonio Costa per ser el president del Consell Europeu, i per la liberal de Letònia Kaja Kallas per ser l’Alt Representant en Política Exterior, pels propers cinc anys.
Pel que a la composició del la Comissió Europea, una novetat és la creació d’un departament de Defensa. És evident que aquesta nova Comissió Europea està escorada més a la dreta que l’anterior, pel pes que els partits de dreta i extrema dreta tenen els estats membres i també en el Parlament Europeu. Veurem si tots consoliden el nomenament, perquè abans de ser comissaris de ple dret han d’obtenir el vist i plau del Parlament Europeu, després d’una compareixença on se’ls avalua la idoneïtat pel càrrec que han sigut proposats.
I pel que fa al Consell Europeu, format pels caps d’estat i de governs dels estats membres, actualment té un biaix cap a la dreta, amb les excepcions alemanya i espanyola, on es mantenen governs de coalició d’esquerres. Tot plegat, encara que sota el mandat d’Antonio Costa, serà difícil consensuar polítiques progressistes. I sabem que sobre la taula hi ha l’aposta per la re industrialització de la UE, amb la finalitat de ser autosuficients en els productes de primera necessitat, tan tecnològics com de salut i benestar, i una aposta ferma per la defensa, per ser també autònoms i no dependre del suport dels EUA.
Veurem si s’acaba de confirmar el col·legi de comissaris, un cop passat el control del Parlament Europeu, i quines seran les prioritats de la Comissió per aquests cinc anys, algunes ja detallades, però que n’hi pot haver alguna més, un cop fets públics els informes Letta i Draghi que destaquen les mancances de la UE i les polítiques que s’haurien de fer perquè la UE sigui un actor important al món i útil a la ciutadania europea.
