“Molt nerviosos”, “preocupats”, “amb molta incertesa”, “no podem dormir ni gairebé menjar”. Amb aquestes paraules defineixen com estan vivint el brot de Dermatosi Nodular Contagiosa que s’ha detectat a l’Alt Empordà els pagesos propers al focus detectat. Fins ara, el Departament d’Agricultura ha confirmat positius en dues granges, cosa que ha comportat el sacrifici d’uns 400 animals.
Els ramaders expliquen que han extremat les mesures per intentar aturar el contagi. Un dels pagesos de Castelló d’Empúries, Joan Dalmau indica que cada dia desinfecten les instal·lacions, apliquen un insecticida i revisen totes les vaques. I és que el virus es contagia per contacte directe i a través de mosques, tàbacs i mosquits.
Una nova rutina diària que també han adoptat altres pagesos de la zona com Pol Mont de Palau-Saverdera. “Hem anul·lat totes les visites de comercials, o si venen a portar pinso o qualsevol producte, hem de desinfectar i desinsectar; o subministrar-los peücs i granotes per evitar que es propagui el virus”, exposa.
Tot i les mesures de prevenció, tots pateixen per si algun dels seus animals acaba contagiat. “Ahir no vaig sopar, dormo a estones comptades, perquè vius amb la por al cos. Veus que la feina de quatre generacions, de cop i volta, per gent negligent i una gestió deficient s’està a punt d’anar en orris”, reconeix. I Pol Mont admet que si els surt un positiu “bàsicament és una ruïna”.
La dificultat de tornar a començar
Tots els entrevistats coincideixen que haver de sacrificar tot el ramat seria gairebé una sentència de mort per la seva explotació. “Bàsicament, és una ruïna”, defineix Pol Mont. “Si hagués de tornar a començar, amb 60 anys, plegaria”, admet també Joan Dalmau.
Els ramaders exposen que tenir un ramat no és com tenir una fàbrica de producció, que “pots tirar uns lots i continuar l’activitat”. Si no que els animals que tenen són el fruit de la feina de generacions i, si els han de sacrificar, entre altres perjudicis, els suposaria perdre la genètica aconseguida.
“Quan tens un ramat, vas seleccionant els millors animals i els fas criar. Amb el pas dels anys, vas millorant la genètica perquè siguin vaques que donin més llet o tinguin millor carn, i perquè tinguin més benestar i salut”, assenyala Mont.
En aquest sentit, Jordi Cros remarca que la genètica de cada ramader és l’herència dels seus avantpassats. “Els meus rebesavis van començar amb unes vaques que feien una mitjana de 15 litres al dia. Ara les nostres en poden arribar a fer entre 40 i 70 litres al dia. Això s’ha aconseguit a base d’esforç de generació rere generació durant dècades”, remarca Cros.
De fet, la seva explotació està entre les 200 millors granges de l’estat espanyol a nivell genètic. “Si haig de comprar nous animals, en comparació amb els que tinc, valdran molt menys, perquè potser faran uns 30 litres al dia. Les despeses seran les mateixes, però els ingressos no”, recorda.
A més, hi ha pagesos com Joan Dalmau que treballen amb la raça de vaca de l’Albera que està en perill d’extinció. En principi li han dit que faran el possible per no sacrificar, però no ho té clar.
“L’única manera d’aturar això és vacunant”
Els pagesos demanen no sacrificar més animals, sinó impulsar la vacunació. Els ramaders admeten viure “amb la por al cos” i són crítics amb la Generalitat perquè consideren que no reben prou informació. “Van dir que començarem a vacunar demà però ningú sap res. Com s’està gestionant això? Què hem de fer? Què esperem? Que surtin més casos per matar més animals? No ho entenem”, afirma Cros.
De fet, lamenta que no s’hagi vacunat el bestiar preventivament, tenint en compte la proximitat de la malaltia: “Teníem el virus a França, la vacunació hauria d’estar feta de fa dos mesos, no pas ara. Per a mi, és anar a apagar el foc com sigui un cop ja està encès”. El ramader considera que la gestió ha estat “absolutament negligent” i assevera que “l’única manera” d’aturar la malaltia és vacunant.
Mont també lamenta la falta de prevenció: “Si sabien que a França s’havien donat casos, aquí hi hauria hagut d’haver més previsió”. El ramader advoca també per la vacunació, però denuncia que a hores d’ara encara hi ha moltes incògnites sobre com es farà.
Els pagesos assenyalen la dificultat de controlar una malaltia transmesa per insectes i, per això, exigeixen “màxima celeritat” i més informació per reduir el “nerviosisme” del sector. “Vacunació immediata i a tot el territori, paulatinament”, conclou Cros.
