Palafrugell tanca el 2025 amb la sensació d’estar en plena transformació. El municipi ha activat un volum d’obres poc habitual, ha definit el pressupost del 2026 amb una aposta clara per serveis i espai públic, ha obert un nou model de seguretat de proximitat i ha viscut un any cultural molt intens, marcat pel MAP25 i per la polèmica entorn de l’havanera “El meu avi”. Tot plegat, amb una mirada creixent cap als barris i la cohesió social.
Un municipi en obres: avenços al carrer i al front litoral
El 2025 ha estat, sobretot, l’any de les obres a Palafrugell. L’Ajuntament ha activat més de 12,5 milions d’euros en projectes, amb una quinzena d’actuacions en marxa, una desena ja enllestida i una altra desena en fase de redacció o licitació. L’objectiu és aprofitar al màxim els fons disponibles i posar al dia carrers, equipaments i infraestructures.
Un dels projectes més visibles és la transformació de l’avinguda García Lorca. El carrer es convertirà en un eix més verd i més segur, amb voreres més amples, enllumenat renovat i una actualització de les xarxes de serveis. És una de les principals portes d’entrada al nucli urbà, i la reforma ha de canviar la imatge de tot el sector.
Aquest canvi de pell arriba també a altres espais:
-
nova nau de residus i neteja al carrer Metal·lúrgia
-
millora del camí de ronda entre Tamariu i Cala Pedrosa
-
reforma del passeig Francesc de Blanes, a Llafranc
-
actuacions al pavelló d’hoquei, al Mercat de la Carn i en diversos punts de l’enllumenat públic
El pressupost del 2026 i un nou model de recollida de residus
Tot això s’entén a partir del pressupost del 2026, que marca el full de ruta dels pròxims mesos. Els comptes inclouen 4,7 milions d’euros d’inversió, la xifra més alta dels últims anys. Es duplica pràcticament el volum del 2022 i es fa un salt clar respecte al 2025.
Les prioritats són clares:
-
habitatge i polítiques socials
-
equipaments educatius i culturals
-
instal·lacions esportives
-
espai públic i mobilitat
Una de les novetats destacades és la integració de Palafrugell a l’Autoritat del Transport Metropolità de Girona. Això ha de permetre que els veïns tinguin títols integrats i tarifes més competitives per moure’s en transport públic a la demarcació.
El pressupost reserva també una part molt important al nou contracte de recollida de residus i neteja viària, que entrarà en vigor el 15 de gener de 2026. És un contracte d’uns 62 milions d’euros i vuit anys, que ha de comportar més maquinària, nous contenidors, ampliació del porta a porta domèstic i comercial i més freqüències i millor control de la qualitat del servei.
El consistori adverteix, però, que hi haurà un període de transició. Les millores no es veuran totes d’un dia per l’altre.
Seguretat, civisme i policia de proximitat
En l’àmbit de seguretat, el 2025 ha portat dades a la baixa i canvis en el model policial. Segons les xifres de la Policia Local, el municipi va tancar el 2024 amb un 22 % menys d’accidents de trànsit i un 14 % menys de furts i robatoris. La línia del 2025 manté aquesta tendència de millora.
Una de les peces clau del nou model ha estat l’obertura d’una oficina de la Policia Local a Calella de Palafrugell. La regidora de Seguretat Ciutadana, Judit Zaragoza, explica que l’objectiu és donar un servei més proper als nuclis de costa, sobretot a l’estiu, quan es multiplica la població i la pressió sobre l’espai públic.
Des de la prefectura, el cap de la Policia Local, David Puertas, ha defensat un model de policia de proximitat que vol ser més present al carrer i més accessible per al veïnat. L’oficina de Calella es planteja com un punt d’informació, atenció i referència, i no només com un espai per gestionar denúncies o sancions.
En paral·lel, s’han fet campanyes específiques per millorar la seguretat viària dels patinets i altres vehicles de mobilitat personal, reduir l’incivisme a les zones d’oci nocturn i reforçar el compliment de les ordenances a les zones comercials i turístiques
El pressupost del 2026 preveu també l’ampliació de la plantilla de la Policia Local i la incorporació de més càmeres de videovigilància a punts estratègics del municipi.
El MAP25 i la sacsejada cultural d'”El meu avi”
El 2025 ha estat un any culturalment molt potent per a Palafrugell. D’una banda, amb el naixement del MAP25, la Mostra d’Art a Palafrugell. De l’altra, amb un dels debats més intensos dels últims anys entorn de la Cantada d’Havaneres i l’havanera “El meu avi”.
El MAP25 ha cartografiat més de 200 artistes de l’Empordà. Una quarantena d’ells han participat en l’exposició central “Paisatge amb figures” a La Bòbila, i una trentena d’activitats han portat l’art a diferents espais del municipi.
El projecte, comissariat per Toni Álvarez de Arana, ha combinat exposicions individuals i col·lectives, art contemporani internacional, una mostra d’art africà, l’escultura T.O.L.E.R.A.N.C.E. de Guy Ferrer i noms com Tura Sanglas, Carmen Calvo o Christine Bavassa. La mostra ha estat també una eina de projecció exterior, amb la signatura d’un protocol d’amistat amb Pietrasanta que connecta Palafrugell amb la Toscana i obre portes a nous projectes compartits.
En paral·lel, la Cantada d’Havaneres de Calella ha viscut una de les polèmiques més fortes de la seva història. Després de l’emissió del documental “Murs de silenci”, que vincula el compositor Josep Lluís Ortega Monasterio amb un cas d’explotació sexual de menors, l’Ajuntament i la comissió organitzadora han decidit que la Cantada no es tanqués oficialment amb “El meu avi”.
La decisió ha obert un debat molt profund sobre si cal separar l’obra de l’autor, com es gestiona el patrimoni cultural quan hi ha denúncies d’abusos i fins a quin punt es pot “cancel·lar” una cançó que forma part de l’imaginari col·lectiu.
La família del compositor va reaccionar amb molta duresa a la decisió. El dia de la Cantada, a més, el públic va acabar cantant “El meu avi” igualment, amb mocadors alçats, i els grups el van seguir des de l’escenari.
El resultat és una imatge molt potent: d’una banda, institucions que volen posicionar-se al costat de les víctimes i revisar els símbols. De l’altra, una tradició molt arrelada, que costa molt de desplaçar.
Barris, participació i cohesió social
La mirada a la ciutat també ha anat acompanyada d’una mirada als barris. Un dels processos més significatius és el que s’ha obert al Mas Mascort per preparar la candidatura al Pla de Barris de la Generalitat.
Hi ha hagut reunions amb veïns, entitats i agents socials, una enquesta oberta al portal de participació i versions en paper per arribar a més gent. L’objectiu és definir, amb la màxima complicitat possible, quines actuacions urbanes, socials i ambientals necessita el barri.
El pressupost del 2026 reserva partides per habitatge social, per millores en equipaments educatius i esportius i per actuacions als espais públics que afecten directament aquests barris. És una línia que connecta amb altres decisions del mandat, com el reforç del transport públic, la millora de la neteja o la presència policial als nuclis de costa.
Més enllà de la inversió física, hi ha un missatge de fons: la transformació de Palafrugell no es pot quedar al centre, ha d’arribar també als barris on viuen i conviuen la majoria de veïns.
Quin Palafrugell surt del 2025?
El 2025 deixa un Palafrugell que es pot resumir en cinc idees:
-
un municipi en obres, que ha decidit invertir fort en carrers, passeigs, camins de ronda i equipaments
-
un nou model de residus i neteja, més exigent i més costós, que ha de millorar la imatge i la sostenibilitat del municipi
-
un salt endavant en la política cultural, amb el MAP25 i els vincles internacionals, però també amb un debat profund sobre què fem amb símbols com “El meu avi”
-
i una mirada creixent als barris, al transport públic i a la cohesió social, que haurà de concretar-se en els projectes del Pla de Barris i en les inversions del 2026
Més que un any de titular puntual, el 2025 ha estat un any de preguntes de fons. Sobre com ha de ser l’espai públic, com s’han de gestionar les nostres tradicions, com es garanteix la seguretat sense perdre proximitat i com fer que la transformació arribi a tots els racons del municipi.
