Els més de 850 propietaris afectats per la Llei de costes del passeig marítim de Platja d’Aro han acordat organitzar diverses accions de protesta per desencallar els problemes que tenen per vendre o heretar les propietats, segons avança el Diari de Girona. A principis d’aquest any els veïns afectats ja reclamaven al Ministeri que exclogués els seus pisos de la zona de domini públic.
Fins a l’any 2019 no existia aquesta problemàtica amb les propietats. Però la situació va canviar quan el registre de la Propietat de Sant Feliu de Guíxols, amb el suport de l’advocacia de l’Estat, va decidir aplicar de manera estricta la llei. Aquesta acció va impossibilitar el registre de noves operacions de compravenda, fet que ha afectat tant els venedors com als compradors potencials. Molts pisos s’han venut per sota del seu valor de mercat, ja que les hipoteques són difícils d’obtenir sense un registre de la propietat clar.
Cal recordar que la Llei de costes es va modificar l’any 2013 i va afectar 12 municipis de l’Estat. A la costa catalana aquest canvi va afectar Platja d’Aro i Empuriabrava. En aquesta llei constava que els edificis afectats estaven sobre terrenys de propietat estatal i que, per tant, no es podien inscriure al Registre accions de compravenda i altres actuacions sobre les finques. Per totes aquestes raons, els veïns van reunir-se aquest cap de setmana i van decidir impulsar diverses accions de protesta de cara a l’estiu per poder desencallar la situació.
Aquesta problemàtica compta amb diverses vies judicials obertes. L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró va portar l’Estat a l’Audiència Nacional a través d’un recurs contenciós. L’alcalde del municipi, Maurici Jiménez, explicava en una entrevista a Ràdio Capital, que des del consistori s’havia demanat a l’Estat que modifiqués els límits de la zona de domini públic i que la línia divisòria s’acostés més al mar per alliberar les propietats i, així, regularitzar la situació d’aquestes finques. Davant la manca de resposta per part de l’Estat, el consistori va interposar aquest recurs contenciós.
La segona via judicial oberta és la que s’ha iniciat a instància d’un dels afectats. Demana que es facin públiques les ordres ministerials que delimiten la zona maritimoterrestre a Platja d’Aro. Assegura que ni el 1945 ni el 2000 es van arribar a notificar ni publicar, així, tal com apunten, seria una ordre nul·la.
