12.8 C
Pals
Divendres, 9 maig 2025
- Publicitat -

Els càmpings critiquen l’entrada en vigor de la taxa turística i reclamen al Govern que la suspengui

El president de la Federació Catalana de Càmpings, Miquel Gotanegra, ha afirmat aquest dijous que el sector veu “pèssim” el resultat de la votació al Parlament, que ha permès l’entrada en vigor immediata de la nova taxa turística. En declaracions als mitjans, Gotanegra ha exigit al Govern que aprovi dimarts el decret per ajornar l’augment i que garanteixi una majoria parlamentària per convalidar-lo.

Segons ha explicat, aquest dijous els establiments del sector continuen aplicant la mateixa taxa que fins ara, a l’espera de noves indicacions clares per part de l’executiu. Ha remarcat que el canvi genera una gran incertesa i perjudica la imatge del país. “És trist. Pensava que era un país seriós. No podem ser l’ase dels cops”, ha sentenciat.

Una mesura sense planificació ni consens

Gotanegra considera que un increment d’aquestes característiques requereix una planificació acurada i acordada. “Hem de ser un país seriós, no es poden fer les coses d’aquesta manera”, ha advertit. El president de la federació ha recordat que el sector s’ha reunit en diverses ocasions amb representants del Govern i ha fet “molts quilòmetres” per participar en aquests contactes, però lamenta que finalment les seves aportacions no s’hagin tingut en compte.

La sensació del sector és de decepció i frustració. Gotanegra ha assegurat que la nova taxa s’ha imposat “sense diàleg” i com una “decisió política”. “No podem dir que cal apujar la taxa perquè ho demana un grup parlamentari. Hi ha d’haver una raó, i aquesta raó s’ha de construir conjuntament amb el sector”, ha afegit.

Preocupació per la inseguretat jurídica

Un dels aspectes més preocupants per als empresaris del càmping és la inseguretat jurídica que genera l’actual situació. Després que el Parlament rebutgés ajornar l’entrada en vigor del nou impost, els establiments turístics han quedat a l’expectativa, sense saber exactament quina taxa han d’aplicar i quines implicacions pot tenir això.

Gotanegra ha denunciat que aquest enrenou perjudica seriosament la reputació internacional de Catalunya com a destinació turística. “Som la destinació més important d’Espanya, i no podem actuar així. Els europeus no estan acostumats a aquestes improvisacions”, ha avisat.

Reclamen consignes clares i una revisió del model

La federació del sector obre la porta a “repensar” la taxa turística en molts aspectes. Gotanegra defensa que la revisió s’ha de fer de manera consensuada i amb una visió més àmplia. “Hi ha un problema d’habitatge, però també cal entendre que aquest tema afecta molts altres sectors econòmics, no només el turisme”, ha remarcat.

El president ha destacat el paper que juguen els càmpings com a cara visible del territori. “Som nosaltres els que donem la cara amb els clients. No podem ser l’ase de tots els cops”, ha insistit. Per això, reclama que les decisions que afectin directament el sector es prenguin amb temps, previsió i escoltant totes les parts implicades.

Confien en una rectificació del Govern dimarts vinent

Després del caos generat, la consellera d’Economia, Alícia Romero, va anunciar la presentació d’un nou decret amb caràcter retroactiu per ajornar l’entrada en vigor de l’impost fins a l’octubre. El Consell Executiu el debatrà dimarts vinent.

Miquel Gotanegra confia que aquest decret s’aprovi i es convalidi al Parlament. “Espero que aquesta situació es quedi en una anècdota, però és trist, no hauríem d’haver arribat fins aquí”, ha lamentat. Considera que l’executiu ha de ser conscient que no té una majoria clara per tirar endavant mesures controvertides, i que ha de buscar el consens abans de prendre decisions amb tant d’impacte.

“Espero que dimarts vinent tot això quedi resolt”, ha conclòs, tot mostrant una esperança moderada que el govern rectifiqui i es torni al camí del diàleg.

Terrats en Cultura celebra 13 edicions alçant l’art als cels de Barcelona i L’Hospitalet

terrats-en-cultura-celebra-13-edicions-alcant-l’art-als-cels-de-barcelona-i-l’hospitalet
Terrats en Cultura celebra 13 edicions alçant l’art als cels de Barcelona i L’Hospitalet

Terrats en Cultura torna a enlairar-se aquest 2025 amb una edició que reafirma el seu compromís amb la cultura de proximitat, la creació emergent i l’ús dels terrats com a espais culturals vius. La 13a edició, que tindrà lloc entre el 6 de juny i el 31 de juliol, oferirà un total de 15 espectacles de teatre, dansa, música, cabaret, teatre musical i stand-up comedy en diversos terrats de Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat. A més, estrena una nova extensió fora de temporada: l’OFF-Terrats, amb una lectura dramatitzada el 26 de setembre.

El festival s’obrirà amb el concert de Ju (Venus) i comptarà amb propostes destacades com El nom volgut, de Pau Coya; No es país para negras, amb Silvia Albert Sopale; el tribut a Sondheim per part de Joan Vázquez (Something’s coming); SIBIL-A, d’Andrea Jiménez; o Flamenco negro, de Fernando López i Germain Boungou. La programació també inclou noms com Mazorra, Irene Minovas, De los Jardines Trio, Èric Pons, i molts més.

La singularitat del festival resideix en la seva ubicació: cada espectacle es fa en un terrat diferent i el públic només n’és informat poques hores abans. Aquests espais urbans, sovint invisibilitzats, es converteixen en escenaris d’intimitat, reflexió i connexió comunitària. En aquest marc, també s’hi oferiran activitats com col·loquis postfunció amb el TRESC i un tast de vins DO Catalunya.

La gran novetat de 2025 és l’OFF-Terrats en Cultura, que amplia el calendari més enllà de l’estiu. El primer espectacle d’aquest format, el 26 de setembre al Poblenou, serà una lectura dramatitzada de textos inclosos al volum Entreacte(s), editat per Comanegra i l’Institut del Teatre, maridat amb vins en el marc de l’any de Catalunya com a Regió Gastronòmica Mundial.

Amb la il·lustradora Lucía Cerdá com a autora del cartell d’enguany, que mostra els terrats de l’Eixample com a metàfora de diversitat i creativitat, Terrats en Cultura convida a mirar la ciutat des d’una nova perspectiva, donant veu a històries, cossos i expressions que sovint no tenen lloc en els escenaris convencionals.

Les entrades ja són a la venda a www.terratsencultura.org, amb preus anticipats de 15 € fins al 6 de juny (inclouen una consumició).

L’entrada Terrats en Cultura celebra 13 edicions alçant l’art als cels de Barcelona i L’Hospitalet ha aparegut primer a Primera Fila.

Més de 20.000 persones assisteixen al Festival Strenes 2025

mes-de-20.000-persones-assisteixen-al-festival-strenes-2025
Més de 20.000 persones assisteixen al Festival Strenes 2025

El Festival Strenes ha tornat a demostrar la seva consolidació dins el panorama musical català amb una edició marcada per l’èxit d’assistència i la qualitat de la programació. En total, més de 20.000 persones han assistit als diferents concerts, amb prop de 17.000 espectadors als espectacles de pagament i uns 3.000 més gaudint de les actuacions gratuïtes en diversos espais de la ciutat. Els concerts de pagament han registrat un impressionant 90% d’ocupació.

Una desena d’actuacions van penjar el cartell de sold out, destacant totes les que van tenir lloc a les escales de la Catedral —com els dobles concerts d’Albert Pla i Els Catarres, Mishima o Sidonie—, així com el doble concert de The Tyets a La Mirona, el de Rosario a l’Auditori, Miquel Abras al Teatre Municipal i Mama Dousha a La Paloma de Barcelona. Alguns d’aquests concerts van esgotar les entrades mesos abans de la seva celebració.

Entre els punts àlgids de l’edició, cal destacar la consolidació de nous escenaris com el de la Plaça Independència i l’Strenes Urbana a l’Estació Espai Jove. També ha estat molt ben valorat el projecte educatiu participatiu per crear la cançó del festival. En la seva segona edició, hi han participat més de 400 alumnes de diferents instituts gironins que han comptat amb el suport i assessorament d’artistes com Lildami, Els Catarres, Miquel Abras, Ramon Mirabet i Suu. La cançó guanyadora, El demà sempre torna, amb lletra de Laura García Díaz (Institut Santiago Sobraqués) i interpretada per músics joves, ja es podrà escoltar aquest divendres a Spotify.

Pel que fa al públic assistent, el 61,06% provenia de les comarques gironines, mentre que el 33,85% arribava de la província de Barcelona, mantenint les dades de les darreres edicions. Aquest flux de visitants ha tingut un impacte positiu en la restauració i l’hostaleria de la ciutat: un 15,5% s’han allotjat a Girona per assistir al festival, i un 69,7% han sopat a la ciutat abans o després dels concerts. A més, el 95,2% asseguren que tornaran en la propera edició, la xifra més alta mai registrada pel festival.

Finalment, la banda Minibús Intergalàctic ha estat reconeguda com a guanyadora del Talent Gironí, una secció que premia les propostes musicals emergents de les comarques gironines. El guardó, atorgat per un jurat professional amb el suport de la Fundació Valvi, garantirà la seva presència en futures edicions del festival.

L’entrada Més de 20.000 persones assisteixen al Festival Strenes 2025 ha aparegut primer a Primera Fila.

Un mos, un glop: Descobrint la Riquesa i Varietat de la Cuina Marroquina a Catalunya

Una Mirada Interior a la Gastronomia Marroquina amb Veus Expertes

La cuina marroquina és molt més que couscous i tahina: és una explosió de sabors, colors i històries. En aquesta entrevista, quatre veus expertes ens acosten a la riquesa d’aquesta tradició culinària i a la seva reinterpretació en terres catalanes.

Sabors Mediterranis amb Identitat Pròpia

Omar Bidaoui Belhaj assenyala les connexions entre la cuina marroquina i la dieta mediterrània: una presència destacada de verdures, peix i carn. Tot i aquestes similituds, cada regió del Marroc aporta matisos particulars mitjançant ingredients i tècniques pròpies.

Espècies i Singularitats Regionals

Per a Yahya Jamali Bidaoui, la clau està en les espècies. A diferència de les elaboracions més suaus típiques de Catalunya, al Marroc les espècies són essencials per construir sabors profunds i complexos. Aquesta essència es manifesta en detalls com l’ús de ceba caramel·litzada en certes zones, que dona als plats una personalitat inconfusible.

Tradició i Innovació als Fogons

Un altre punt destacat de la conversa gira entorn de l’ús d’estris tradicionals. Eduard Prats Planagumà i Omar Bidaoui Belhaj parlen de la ceràmica de La Bisbal, comparant-la amb altres materials utilitzats habitualment a la cuina. Aquesta elecció no només influeix en el gust del plat, sinó també en la seva presentació i textura.

 

Les sardanes del mestre Josep Cassú

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Les sardanes del mestre Josep Cassú
Loading
/

Bon dia, amics de Ràdio Capital!

El dia 3 de maig, al Teatre Municipal de Girona, es va presentar el nou disc de sardanesdel mestre Josep Cassú. Ell mateix va dirigir la cobla La Principal de La Bisbal, el seufill Francesc actual director va exercir de mestre de cerimònies, i van interpretar les catorze sardanes del disc Amicalment, títol que defineix bé el contingut. Perquè les noves sardanes de Cassú estan dedicades als amics de la família Cassú-Jordi, entre elsquals tinc la sort de comptar-me. Ell fa la música i la seva esposa, la poeta Carme Jordi, hi posa els títols i els acompanya amb un haikú. Aquestes són les sardanes del nou disc: De Sant Gregori estant, Creativació, Sota l’ombra dels arbres, Míriam, Nadals al Mas Anès, De Mieres a Banyoles, Sigues feliç, El passeig de la Francina, Gratitud, Mar de setembre, Marta, Bufant espelmes, Caminant junts, Damunt la pia fusta.

Voldria destacar la sardana dedicada a Francina Boris, la primera veu de Ràdio Girona, on va debutar l’any 1929, amb només catorze anys, a qui la ciutat de Girona l’any passatli va dedicar un passeig i una escultura amb aquesta inscripció: “Homenatge a naFrancina Boris, locutora de ràdio i promotora de la sardana”.

Una sardana d’aquest disc que té un valor personal especial per a mi és Sota l’ombradels arbres. Aquesta peça, que vaig tenir l’honor que el mestre em dediqués, porta en el seu títol el record d’un llibre que m’estimo molt Els arbres, que vaig publicar l’any 1986. Me n’agrada tot d’aquesta sardana: la música; els versos de Josep Llupià que l’acompanyen; el fet que neixi d’un llibre en el qual vaig explorar la meva relació ambels arbres, a través de la mitologia, l’art, la literatura, els records d’infantesa, els recordsde viatges, sempre amb els arbres com a protagonistes i fil conductor.

Em sento immensament agraïda a Josep Cassú per regalar-me aquesta sardana, estrenada el dia de Sant Narcís de 2024 a l’Auditori de Girona. I sé que el meu pare i el meu avi també estan molt contents i agraïts. El meu avi Teodoro Vilallonga va ser fiscorn, com Cassú, a les cobles La Lira i La Principal de Sant Celoni; el meu pare em va transmetre la passió per la sardana.

Que Josep Cassú hagi enregistrat un nou disc de sardanes és motiu de celebració: per la inesgotable capacitat de creació del mestre, pel seu entusiasme vital com a la primera sardana que va escriure, per mantenir ben viva la tradició de la música que més ensidentifica, pel seu mestratge constant. Cassú, amb la seva sensibilitat profunda i amb la seva excel·lència compositiva aconsegueix atrapar l’essència de la sardana, donant-liuna dimensió que parla directament al sentiment de qui l’escolta, que ens parla al cor.

D’irrespectuosos, vagos i poquesvergonyes

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
D’irrespectuosos, vagos i poquesvergonyes
Loading
/

S’anomenen expatriats a aquells que viuen en un país que no és la seva pàtria, i des de fa uns anys, es diu expats als que han vingut a viure a casa nostra amb un compte corrent que els permet portar un tren de vida que a la majoria no podem, és a dir, dels que compren masos i lloguen apartaments a 3.000 euros. D’expats ja coneixíem els jubilats francesos i alemanys de Roses i Empuriabrava, però els darrers anys n’hem conegut un altre tipus.

Els d’aquesta nova fornada tenen feines de les dites flexibles, també venen aquí pel sol i la platja i perquè tot és més barat que a casa seva, i  subsisteixen amb torrades amb alvocat i amanides d’ingredients molt poc sostenibles i una mesurada porció de proteïna afegida.

Aquesta setmana, un reportatge del 30 Minuts de TV3, va incendiar les xarxes, catapultant al podi dels poquesvergonyes un parell de canadencs, que fa deu anys que viuen a Girona, i han obert negoci de bicis, i no parlen un borrall de català.

Jo treballo amb expats. Rebo gent de tot el món, que venen a fer recerca durant uns mesos, i alguns es queden fins a quatre anys, el temps de fer la tesi doctoral. Els que he tingut fins ara són bona gent. La meva feina és pràcticament tota en anglès, i de totes maneres, tots els que es queden més d’un any quan marxen són capaços d’entendre el català, i en força casos de parlar-lo.

Fa poc va venir un indi que tenia carrera, màster i doctorat, a demanar-me consell. Volia que l’assessorés per trobar una feina de recerca que li permetés quedar-se a viure a Catalunya, perquè, segons ell, la qualitat de vida és immillorable. Va ser una conversa cordial. Quan ja acabàvem, se’m va queixar que la majoria d’ofertes eren en català. Li vaig preguntar quant de temps feia que vivia aquí, i em va dir sis anys. I en sis anys no parles català? Hablo un poquito de castellano, em va contestar.

Li vaig preguntar si anava al gimnàs, i em va dir que sí. Li vaig preguntar si anava a comprar pa, i em va dir que sí. Li vaig preguntar si anava al mercat, i em va dir que sí. I no has après ni una sola frase per poder-te desenvolupar en tots aquests llocs de manera normal? I em va dir: no -ara avergonyit-. Vostè creu que hauria de parlar-lo? Com que la pregunta era genuïna, me’l vaig mirar sorpresa: tu què creuries si algú vingués al teu país i no n’aprengués la llengua? Que és un irrespectuós. Sí, però no només, li vaig dir: és ser un vago. I digue’m, tu el contractaries, un vago?

El noi no ha tornat més, però em consta que ara fa classes al centre cívic del seu barri.