El director dels Aiguamolls de l’Empordà i del Parc Natural de Cap de Creus, Ponç Feliu, adverteix que el canvi climàtic i la sequera posen en risc els ecosistemes d’aigua dolça. En una entrevista al programa El Supermatí, Ponç Feliu ha analitzat l’impacte de les darreres pluges i de la sequera persistent en aquests espais naturals tan sensibles del territori gironí.
“Sense aigua no hi ha vida”, afirma Feliu, que recorda que els aiguamolls són ecosistemes completament lligats a la presència d’aigua. Tot i que les pluges recents han ajudat a recuperar parcialment alguns estanys, l’estiu mediterrani habitualment sec i els tres anys de sequera prèvia han deixat empremta.
El responsable del parc ha assenyalat que la banda nord dels aiguamolls, com la zona de Vilaüt i l’Estany de Vilaüt, ha estat especialment perjudicada. “Aquests espais s’alimenten d’aigües de pluja i recs naturals que han deixat de fluir”, ha dit. En canvi, àrees com les llacunes litorals del sud han pogut mantenir un cert nivell d’aigua gràcies a l’aportació de fonts alternatives com l’aigua depurada d’Empuriabrava o l’optimització del cabal del riu Fluvià.
La sequera també ha afectat la fauna, especialment les aus migratòries i nidificants. “Algunes espècies han abandonat zones habituals per falta d’aigua”, explica Feliu. Tot i això, les àrees amb més recursos hídrics han mantingut poblacions estables. Actualment s’està treballant per recuperar hàbitats a la zona nord.
Feliu alerta que el futur dels aiguamolls passa per “una gestió més eficient de l’aigua disponible”. A més de la reducció de pluges, el parc ja observa fenòmens com la salinització de llacunes i l’augment del nivell del mar. “Només queda un 5% de les zones humides originals de Catalunya, i estan amenaçades”, ha advertit.
Tot i aquest escenari preocupant, el director del parc llança un missatge d’esperança: “Els ecosistemes d’aigua dolça són agraïts; amb aigua, es poden regenerar fàcilment.” En aquest sentit, aposta per l’ús d’aigua regenerada, sobrants de regadiu o aigua depurada per garantir la supervivència d’aquests espais únics. Els aiguamolls, a més del seu valor ecològic, són llocs clau per a la sensibilització ambiental, l’educació i fins i tot el turisme de natura. “Cal preservar-los pel seu valor ambiental, social i humà”, ha conclòs.
