Ahir vam conèixer que l’aeroport de Girona està perdent usuaris i ja està per sota dels 2 milions per segon any consecutiu. Aquesta davallada, s’atribueix a la pèrdua de destinacions que Ryanair feia des de l’aeròdrom gironí.
Però tot plegat, va començar ja fa uns quants anys, quan el govern de la Generalitat, va decidir tallar l’aixeta que li reportava a la companyia irlandesa, la no gens petita xifra de 30 milions d’€. És a dir, Ryanair funcionava a Girona i l’Aeroport funcionava bé, perquè el govern pagava a la companyia.
No és que haguem descobert la sopa d’all, perquè les administracions remenen el caler públic, com consideren que es pot utilitzar (i presumim de bona fe) millor per als ciutadans als que serveixen. I en aquest sentit, trobaríem molts casos similars. Aportacions a Seat o Nissan perquè mantinguin producció de models a les fàbriques de Barcelona, subvencions a diaris perquè facin edició en català i tants d’altres casos.
Ara bé… a canvi de què? perquè d’entrada, el servei de Ryanair és dolent amb ganes. A més, parlem d’una companyia que, guanyant una quantitat ingent de diners, tributa bàsicament a Irlanda i no aquí i a més, quan es va anunciar cap al 2012, que es retiraven els ajuts, la companyia de cost (i afegeixo, mal servei) va actuar amb una prepotència i amb certs tics de xantatge, segons van publicar diversos mitjans a l’època.
Així doncs, quan apareix la notícia de la disminució de passatgers des de Girona i l’associo al fet que Ryanair ha anat abandonant la instal·lació per anar cap a Barcelona (i per tant augmentar el seu benefici) no puc deixar de pensar dues coses. La primera, que la inflamació artificial de passatgers, gràcies als diners de tots, no tenia cap futur. La segona, que s’ha de treballar és i sobretot millor, per atraure companyies que creguin en les comarques de Girona i a ser possible, que ofereixin un servei a l’alçada del que exigiran els passatgers que vinguin a casa nostra, a través d’aquest mateix aeroport.
