En el marc del festival Fonament de Calonge i Sant Antoni, s’ha celebrat una taula rodona en què tres destacats experts han analitzat les urbanitzacions de baixa densitat i les seves alternatives contemporànies. Jordi Franquesa, professor de la UPC, Isabel Castiñeira, arquitecta i professora de l’ETSAV – UPC, i Francesc Peremiquel, professor de la UPC i membre del grup GRU, han ofert una visió detallada sobre la problemàtica d’aquest model urbanístic i les possibles solucions que s’hi poden aplicar.
Les urbanitzacions de baixa densitat han estat una de les grans protagonistes del creixement urbà durant la segona meitat del segle XX. Aquest model va sorgir, en part, de la demanda d’espais residencials allunyats de la ciutat i la creixent mobilitat de la classe mitjana, que cercava una vida més tranquil·la a les afueres. Aquests desenvolupaments immobiliaris han proliferat sobretot a zones costaneres i rurals, com és el cas de Calonge i Sant Antoni, on avui dia encara es poden observar grans àrees d’habitatge unifamiliar aïllat que, en molts casos, presenten una falta d’infraestructures i serveis adequats.
La definició i el context històric
Les urbanitzacions de baixa densitat, com s’ha explicat durant la taula rodona, són assentaments residencials compostos per parcel·les amb habitatges unifamiliars, distribuïts en espais relativament grans i sovint aïllats entre si. Aquest model urbanístic té com a objectiu crear un entorn tranquil, normalment en contacte amb la natura, però també comporta reptes com la manca de cohesió social, la necessitat de serveis bàsics i l’impacte ambiental associat a la seva expansió.
Segons Francesc Peremiquel, aquest tipus d’urbanització es va consolidar a partir dels anys 60 amb el boom turístic i la mobilitat creixent de la classe mitjana cap a zones perifèriques. “Les urbanitzacions no es van crear només per a les vacances, sinó també per aquells que vivien a les ciutats i cercaven una segona residència a la natura. A més, aquestes urbanitzacions es van vendre com una oportunitat d’inversió, amb l’argument que els preus augmentarien ràpidament”, va comentar.
Tanmateix, aquesta expansió descontrolada no va estar sempre regulada segons els estàndards urbanístics actuals, i com apuntava Isabel Castiñeira, “el principal problema d’aquestes urbanitzacions és el monocultiu: no només en termes d’habitatge, sinó també en les possibilitats econòmiques i socials que ofereixen”.
Els reptes socials i urbanístics actuals
Els ponents han coincidit que un dels grans reptes actuals és la regeneració d’aquestes urbanitzacions. Moltes d’elles es van construir amb un model que ja no s’adapta a les noves realitats socials, econòmiques i culturals. L’envelliment de la població, la disminució de la mida de les famílies i els canvis en els estàndards de qualitat de vida han fet que aquestes urbanitzacions quedin obsoletes i necessitin una profunda reestructuració.
Jordi Franquesa va destacar que “les urbanitzacions de baixa densitat han generat un paisatge de sol fragmentat, amb espais poc connectats entre si i mancats de la vida urbana que una ciutat necessita per ser dinàmica”. El professor va afegir que la baixa densitat no és en si un problema, sinó les condicions en què aquestes urbanitzacions es van construir i l’escassa qualitat dels serveis i infraestructures que les acompanyen.
El deteriorament físic de les infraestructures, com les clavegueres, l’enllumenat públic, les voreres i altres serveis bàsics, ha contribuït també al deteriorament social d’aquests espais. A mesura que les urbanitzacions s’han anat envellint, la manca de comunitat i d’integració amb els nuclis urbans més grans ha fet que molts habitants es sentissin desconnectats, tant a nivell social com econòmic.
Solucions i alternatives per al futur
La solució passa, segons els experts, per un enfocament que integri la regeneració d’aquestes urbanitzacions amb noves formes de desenvolupament territorial. Francesc Peremiquel ha insistit que el model actual no pot continuar sent el mateix. “La regeneració urbana ha de tenir en compte l’entorn, les noves necessitats socials i la sostenibilitat”, ha afegit. Això implica no només millorar les infraestructures existents, sinó també repensar els espais públics, la mobilitat i la cohesió social de les àrees afectades.
La idea de crear comunitats autosuficients ha estat una de les solucions proposades. Aquest model, que integra activitats econòmiques, serveis bàsics i una millor connexió amb el medi natural, pot ser una via per revitalitzar aquests espais. “Les noves urbanitzacions haurien de pensar en l’autosuficiència, en espais on no només s’hi visqui, sinó que també hi hagi activitat econòmica i serveis que permetin als residents viure i treballar al mateix lloc”, ha dit Isabel Castiñeira. Això ajudaria a evitar la concentració de les activitats econòmiques i socials en zones urbanes més denses i permetria una millor distribució del creixement.
Un altre punt important que s’ha destacat és la necessitat d’integrar aquestes urbanitzacions en un sistema urbà més ampli. “És fonamental que aquestes urbanitzacions aportin alguna cosa més a la ciutat. Si només es pensen com a espais residencials aïllats, el seu impacte serà molt limitat”, ha afirmat Franquesa.
La gestió del territori: una mirada a llarg termini
Finalment, els experts han subratllat la importància de la planificació a llarg termini. Les urbanitzacions de baixa densitat no han estat dissenyades amb una visió de futur i, per tant, el repte actual és gestionar-les de manera que siguin sostenibles i beneficioses tant per als habitants com per al territori. “Hem d’anticipar-nos als problemes i dissenyar models de creixement que siguin flexibles i adaptables”, ha conclòs Peremiquel.
Les propostes i solucions exposades durant la taula rodona reflecteixen la complexitat d’un tema que afecta directament el futur del territori de Calonge i Sant Antoni. L’enfocament ha de ser global i integrador, i cal una transformació tant a nivell urbanístic com social per aconseguir una cohesió real i sostenible entre les urbanitzacions de baixa densitat i el seu entorn.
La regeneració d’aquests espais no serà una tasca senzilla ni ràpida, però si es treballa amb una visió estratègica i en col·laboració amb tots els agents implicats, es pot aconseguir un model més equilibrat i harmònic per a la comunitat. El debat, com es va veure en aquesta taula rodona, és més necessari que mai.
