Purasangre

Anya Taylor-Joy i Oliva Cooke protagonitzen aquesta pel·lícula sobre dues psicòpates que planifiquen un assassinat. Dirigeix el debutant Cory Finley. 
El cert és que la pel·lícula no ens ofereix res que no hàgim vist abans, però és curiós com barreja de manera eficaç elements del cinema d’Alfred Hitchcock, la referència a Extraños en un tren és més que evident, amb les propostes de gènere més actuals. 
Les protagonistes són dues amigues d’infantesa que es retroben d’adultes. Una és una adolescent rica de classe alta, i l’altra una marginada amb problemes mentals. Només els uneix l’odi de la primera envers el padrastre i les ganes de matar de la segona. Una combinació que acabarà explotant de la forma més inesperada. 
Tot i les potents dues protagonistes, les dues estrelles de pel·lícules de gènere actual, Anya Taylor-Joy amb La bruja i Múltiple i Oliva Cooke amb Bates Motel, Ouija o La señal entre d’altres, qui brilla a la pel·lícula, tot i el seu curt paper, és el desaparegut Anton Yelchin, en la que serà l’última pel·lícula que veurem estrenada d’aquest jove actor. Yelchin ja havia demostrat que podia ser molt més que bo i encantador a Green Room, i aquí ho ve a confirmar en el paper d’un drogoaddicte amb ínfules que comet petits robatoris. La pèrdua de Yelchin, a qui va dedicada la pel·lícula, ha fet que perdem a un grandíssim actor que encara ens havia d’oferir el millor. 
Amb elements de drama i comèdia negra, Purasangre pren part de l’estètica i alguna cosa més de Funny games en una sàtira salvatge sobre la classe alta i el descontentament de tenir-ho tot a la vida. Però en aquesta ocasió es nota que és una obra primerenca perquè li manca ritme i això fa que malgrat els seus molts elements positius, la pel·lícula s’arrossegui en alguns moments.