8.1 C
Pals
Dissabte, 14 Desembre 2019

Quan la dona camina sola

El més llegit

Accident de trànsit frontal a Gualta amb dos cotxes i un camió implicats

Accident frontal entre dos vehicles i un camió aquest dimecres a la tarda a la localitat de Gualta, al kilòmetre 2,3 de la carretera GI-643

Imputat un home que punxava rodes de diversos vehicles a Palafrugell

Els fets han succeït al carrer Àngel Guimerà de Palafrugell quan uns veïns han alertat la policia per la presència d'una persona punxant rodes de vehicles

L’activitat de cinema a Palamós es declararà d’interès local

Segons el Punt Avui, amb aquest reconeixement els propietaris i també els explotadors de l’activitat podran demanar bonificacions

Vall-llobrega tindrà una minideixalleria

Encara no se saben terminis però serà molt similar a la de Verges: els veïns tindran una targeta d'accés

Condemnen a dos anys de presó un exmonitor dels Maristes per abusar d’una nena a Mont-ras

Dos anys de presó per l'exmonitor de menjador dels Maristes de Sants-Les Corts de Barcelona per fer tocaments a una nena de 10 anys l'any 2016 a Mont-ras

20 de novembre del 2017. Islàndia. Albert Om. Ràdio imprescindible. Programa retromodern, humà, viu, actual, vibrant, serè, actiu, addictiu. L’Om parla amb la Marta, una dona de 22 anys víctima d’una agressió sexual.

A mesura que la Marta va parlant, jo, que condueixo, vaig afluixant el gas fins a quedar ben aturat al voral de la carretera. S’acaba l’entrevista i escric un WhatsApp a l’Om. Exactament aquest: “buf, tema violació. I no tens la sensació que tu mateix podries haver ratllat l’agressió sexual? [la Marta] em fa revisar moltes coses del [meu] passat.” L’endemà em truca la Maria Xinxó, mà dreta de l’Om a l’Islàndia radiofònica i em demana si voldria anar al programa a parlar de com i per què m’ha commogut el relat de la Marta. Només hi haurà homes: en Xavier Bosch, en Joan Maria Pou, en Roc Massaguer i el Dr. Dexeus. M’organitzo i li dic que jo també hi seré.

A la tertúlia tots estem d’acord que el que va exposar la Marta a l’Om no és un fet excepcional. Signem tots que res del que diu és evident, que no és un extrem. Que, fins i tot, durant tota l’explicació alguns de nosaltres estem posant en dubte el que diu la Marta perquè la situació que ens presenta marxa d’allò comú, del tòpic aquell que ben aviat transformem en imatge quan pensem en violació. Tot és més subtil, hi ha més ombres, menys evidències. Així i tot el mal es fa palpable, tangible, violent. És un relat que ens interpel·la als homes i posa llum a una realitat que no per prima, deixa de ser terriblement mesquina, dolorosa, injusta, inadmissible. Una clara demostració de com les dones viuen en por, submises, en una societat desenvolupada i perversament masclista.

“Ei, que sóc una bona persona, jo”, li diu el noi a la Marta, sense entendre o sense voler entendre que la dona no el vulgui ni veure i senti fàstic. Em remou l’estómac. O quan la Marta li diu “quantes vegades t’he dit que et posis el condó i quantes vegades t’he dit que paris i no ho has fet!” Perquè sí, ella volia estar amb el noi, però després va voler aturar-ho per una falta de preservatiu, o pel que fos, és igual. I no va poder. Va dir para! I amb això n’hi hauria hagut d’haver prou. I no. El noi sembla que tingui dret a no parar. I no hi ha tal dret. No hi ha dret que empari saltar-se el prou, para. No. També em sulfura quan explica la reacció inculpatòria de sa mare. De sa pròpia mare. O la fredor institucional d’un Mosso especialista en el tema que l’únic que provoca és que la dona es posi estranyament a la defensiva. Sempre a la defensiva. Sempre por. Sempre haver-se de justificar per posar llum a un abús.

En Joan Maria Pou va explicar-nos el síndrome del taxi buit: quan una dona camina sola hi ha moltes possibilitats que un home li digui alguna cosa que l’espanti o l’incomodi o directament li passi alguna cosa més greu. Si va acompanyada d’un home desapareixen els abusos – el taxi està ocupat. Per tant, és molt important escoltar a la dona perquè quan la dona camina sola li passaran coses que no li passaran quan hi siguem. I doncs, és molt important que es pugui explicar, que ens l’escoltem i, sobretot, que ens la creiem.

Si us ve de gust llegiu Teju Cole, Ciutat Oberta, Quaderns Crema, traducció de Xavier Pàmies. Sobretot i directament us dic que la llegiu pel seu capítol final, però també per com descriu aquesta sensació de passar per aquest món sense consciència, sense responsabilitat, com si res no anés amb nosaltres. Sense respecte. Després d’escoltar a la Marta em queda una terrible sensació d’haver abusat de dones que m’estimava. No les he violat. Però, ara, estic convençut que en algun moment les he trepitjat com a persones, i han hagut d’aguantar, dissimular i pair el meu masclisme. No em serveixen els arguments d’alguns homes que diuen cal lluitar contra el masclisme: pensa amb la teva filla o germana. No. No em serveix. Això és tornar a fer de mascle protector. I admetre que la filla, germana o mare són ésser inferiors. No em serveix. El que vull, el que em convé és provocar una revolució interior que incorpori la meva nova capacitat de mirar ara que la Marta ha posat llum a la part masclista, ignorant, menyspreable de la meva bona persona. I sobretot, perquè vull que les dones caminin soles, i que sigui capaç d’acompanyar-les dignament si elles accepten que m’hi acosti.

Últimes notícies

“Vaig decidir ser allò que ells deien que jo no podia ser”. Una dècada de Taylor Swift

Avui en dia tothom xerra d’ella, o com a mínim, reconeix el seu nom. Als seus inicis ella era una noia innocent que cantava country amb els seus vestits de princesa i rínxols daurats com si fos treta d’un món de contes. Ara ha rebut el premi de la dona de la dècada per Billboard.…

“Vaig decidir ser allò que ells deien que jo no podia ser” Una dècada de Taylor Swift

Avui en dia tothom xerra d’ella, o com a mínim, reconeix el seu nom. Als seus inicis ella era una noia innocent que cantava country amb els seus vestits de princesa i rínxols daurats com si fos treta d’un món de contes. Ara ha rebut el premi de la dona de la dècada per Billboard.…

Billie Eilish dona de l’any 2019 i Taylor Swift de la dècada

Amb tan sols 17 anys Billie Eilish ha aconseguit el guardó a Woman of the year que va entregar ahir a la nit la revista Billboard i que va reconèixer les artistes més importants d’aquest 2019, però també de la dècada que tanquem el 31 de desembre. Billie Eilish es va mostrar sorpresa amb el…

El Festival Porta Ferrada suma Suzanne Vega i Graham Nash

Doble concert el 24 de juliol a l'Espai Port de Sant Feliu de Guíxols.

Més notícies