El 24 de febrer ha fet quatre anys de la invasió de Rússia a Ucraïna. Un fet que semblava del tot improbable, i finalment va ser realitat, trencant Rússia els acords internacionals de no agressió entre els estats. Davantla incomprensió del món, semblava que havia de ser una guerra curta, tant per la situació general com per la pressió internacional que semblava que farien recapacitar a Putin. Res d’això ha passat i hem assistit a la contenció d’Ucraïna al gegant rus, amb el suport de la UE i dels EUA sota l’administració Biden. I sobre el terreny, molts desastres i milers de morts. Amb l’arribada de Trump al poder encara s’ha fet més incerta la solució del conflicte, donat que l’actual administració americana busca redit i negoci a la seva intervenció, sense importar massa ni l’origen del conflicte, ni la situació sobre el terreny. Veurem com va evolucionant tot plegat, però els efectes militars, civils i demogràfics per Ucraïna són devastadors i, tot i que no es vol reconèixer, també per Rússia, i amb importants efectes col·laterals per la UE, que s’ha vist obligada a gestionar desenes d’acords econòmics contra Rússia, i d’ajut militar i econòmic a Ucraïna, a més de patir desestabilització dels preus de l’energia. I, aquest escenari encara s’ha complicat més per la UE, amb l’arribada de Trump que ha trencat amb l’ordre establert desprès de la II guerra mundial, de manera que la UE s’ha hagut de fer la idea de que la pròpia defensa ja no està garantida amb l’ajut dels EUA. Tot plegat, obliga a cercar ponts per acabar amb aquest conflicte. No serà fàcil perquè les posicions són molt enfrontades, però està clar que tots dos estats hi estant perden. Esperem que es trobin les sinergies suficients per aturar el conflicte, començant per aturar la guerra i, molt important, establir un acord de pau que sigui durador i acceptable per tothom.



