En Dani Chicano és periodista i director de la revista Proscenium

Ha acabat el festival Temporada Alta, que aquest any s’ha estès tímidament per l’Empordà. Cal dir, però, que sense efusions. A l’Espai Ter de Torroella de Montgrí s’hi va veure El florido pensil (nenes) i Caiguts del cel, és a dir, comercialitat a ultrança, i al Teatre Municipal de Palafrugell hi van portar l’Ara Malikian Duo i l’etern Non Solum de Sergi López, que diríem que no són precisament espectacles de risc. Els números finals, com sempre, conviden a fer un balanç positiu, amb una ocupació superior al 90% i desenes de milers d’entrades venudes.

El balanç artístic varia segons l’edició, però acostuma a ser força positiu i aquest any no n’és una excepció, amb algunes veritables joies com Terrenal, de l’argentí Mauricio Kartún, Primer àlbum, de l’agència de detectius d’objectes El Solar, o Wherther!, dirigida per Nicolas Stemann. I de tot això, d’aquest pol irradiador d’arts escèniques que és el tàndem Girona-Salt durant la tardor, què n’aprofiten la resta de les comarques gironines? Doncs no gaire res. I no crec que ens ho puguem permetre. Ho trobo un malbaratament imperdonable. No s’aprofiten les sinergies que crea el festival.

Els ajuntaments per norma general resten immòbils si no reben una proposta, en aquest cas de l’organització. No són capaços de prendre la iniciativa, de ser proactius. A les nostres comarques, i a l’Empordà en particular, hi ha llocs meravellosos per establir-s’hi a viure temporalment o fixar la base d’operacions d’una companyia, que podrien aprofitar equipaments municipals infrautilitzats, fer residències, fer la funció de dinamitzadors culturals, fer visites als centres educatius i oferir funcions a canvi en aquests mateixos equipaments com a retorn per la seva cessió.

Potser no és tan senzill com sembla, potser s’han de tenir en compte més factors, però estaria molt bé que ens plantegéssim ser pol d’atracció de creadors i companyies relacionades amb les arts escèniques en el sentit més ampli del concepte, incloent-hi la música, per tal que s’establissin a casa nostra, aprofitant les sinergies creades no només per Temporada Alta, sinó també pel Sismògraf d’Olot, la Fira de Circ al Carrer de la Bisbal o l’Acústica de Banyoles. Estic segur que les conseqüències d’una operació d’aquesta mena només poden ser positives per a la cultura i per a la nostra societat.