Fa poc, tant per ocupació com per lleure, he pogut estar en diferents punts d’Europa, i m’ha interessat veure com tractaven la problemàtica del coronavirus. Em fixava en farmàcies, en botigues, en la ràdio, anuncis o la televisió.
Vaig començar el periple per Àustria. Després va venir París i Irlanda. A Àustria van endurir molt ràpid les restriccions, si bé al principi em va donar una sensació oposada.
A París i a la costa normanda, la situació era rígida. El certificat covid sempre a punt, tant per museus, bars o llocs amb una certa tendència a la socialització. Sense oblidar mascareta, molt sovint al carrer, i sense ser obligatòria. A això se li han d’afegir requisits oficials. Per exemple, per viatjar a Irlanda, a banda del passaport sanitari, cal un test oficial mèdic, certificat, que doni negatiu, d’antígens o PCR.
Això, tot això, vol dir seny, seguretat, prudència però també vol dir diners, molèsties, emprenyaments, tràmits i anar fent. Però hem vist arreu una ciutadania força conscienciada, i ens fa entendre que no ens podem relaxar.
“Omicron”, una lletra grega que va venir després de la “Delta”, i només espero que no arribin les següents, Pi, Ro, Sigma o Tau.
A les ràdios irlandeses, per exemple, un dels anuncis més repetits alerta sobre el perill de les trobades nadalenques. Si s’han de fer, feu-vos abans un test d’antígens, diuen. Per seguretat vostra, i per seguretat dels vostres.
Ara que ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li’n darem un tall, fem també el ritual “extra” de passar per la farmàcia i anar segurs per la vida.
Esperant que l’any 2022 sigui realment l’any de la recuperació i l’alfabet grec sigui per gaudir amb els poemes homèrics, i no per fer variants d’un virus torracollons i reincident, us desitjo unes bones festes i un feliç any nou.
