El llibre que l’Ajuntament de Girona acostuma a editar cada any per commemorar les Fires de Sant Narcís es va presentar ahir al Saló de Descans del Teatre Municipal, coincindint amb el cinquantè aniversari de la mort de Franco. El llibre es dedica a repassar com es van viure a la ciutat els gairebé quaranta anys que va durar el franquisme. Un franquisme que encara té vestigis a la ciutat (com en altres poblacions de la província), per exemple en el centenar de plaques amb el jou i les fletxes que recorden que els edificis on es troben van ser construïts pel Ministerio de la Vivienda del general Franco. El volum que ha coordinat Lluís Serrano Jiménez i en el qual han participat Josep Clara, Maxi Fuentes Codera, Pere Guanter Subirà, Joan Vicente Rufí, Narcís Selles Rigat i Xavier Carmaniu Mainadé analitza «diferents aspectes de la Girona franquista, des de la repressió política i la construcció ideològica de l’Estat fins a l’urbanisme, l’art i l’educació», segons un comunicat de l’Ajuntament, en el qual es detalla que «Girona, com a capital provincial, va ser un centre neuràlgic del poder del nou règim sorgit de la Guerra Civil, on es concentrava el poder civil, militar i eclesiàstic. La dictadura s’hi va imposar amb una combinació de repressió, control social, lleialtats simbòliques i clientelisme polític, mentre les classes dominants i determinats sectors de la societat catalana van participar-hi, en molts casos amb normalitat, per garantir la continuïtat de l’ordre social». L’historiador, Xavier Carmaniu ha estat entrevistat al programa DE CAP A CAP
