Aquesta setmana han començat els treballs de tala d’arbres afectats per l’incendi de les Gavarres de principis de juliol. És una primera actuació sobre l’incendi que va afectar més de 2.000 hectàrees, tot i que els treballs actuals no tenen tant una finalitat de restauració com de seguretat.
En una entrevista concedida al programa Supermatí de Ràdio Capital, el gerent del Consorci de les Gavarres, Quim Gubau, ha explicat que s’actua en una franja de 20 metres a banda i banda de la carretera de la Ganga i que també es treballarà al camí del veïnat de Rabioses.
L’objectiu és retirar els arbres que han quedat morts o estructuralment afectats i que, davant de futures ventades o tempestes, podrien caure sobre aquests vials. L’actuació afecta unes 12 hectàrees i una desena de parcel·les cadastrals de diferents propietaris. Per agilitzar-la, el Consorci ha optat per coordinar els treballs de manera conjunta, amb una subvenció de la Diputació i l’autorització dels propietaris. No s’eliminaran tots els arbres afectats. Els suros que mantinguin capacitat de rebrot i no presentin risc de caiguda es conservaran.
Un pla específic per a més de 2.000 hectàrees
Paral·lelament, ja s’està redactant un pla de restauració de tota la superfície afectada. El document haurà d’analitzar la intensitat del foc a cada zona i determinar quina actuació necessita cada tipus de vegetació.
Gubau remarca que no existeix una única recepta. En les pinedes cremades, per exemple, és convenient retirar els arbres durant el primer any, quan la fusta encara conserva valor. En el cas de les suredes, caldrà estudiar cada situació. Els arbres pelats recentment poden haver patit més els efectes de l’incendi, mentre que els que conservaven una capa de suro més gruixuda tenen més possibilitats de sobreviure.
El pla ha estat encarregat per la Generalitat a l’Associació de Gestors Forestals i es treballarà conjuntament amb el Consorci i les administracions implicades. La Generalitat s’ha compromès a aportar recursos durant els pròxims quatre anys per desenvolupar les actuacions que s’hi determinin.
La recuperació completa necessitarà dècades
La regeneració del paisatge serà desigual. Gubau explica que el sotabosc ja mostra signes de recuperació, amb espècies com el bruc, l’arboç o el llentiscle rebrotant fins i tot abans de les pluges de tardor. Els suros que hagin sobreviscut també poden recuperar fulles i branques en relativament pocs anys.
Una qüestió diferent és si aquests arbres podran tornar a tenir una explotació surera viable. En determinats casos pot ser preferible tallar-los i deixar que rebrotin de soca. Aquí els terminis s’allarguen considerablement: poden passar uns 30 anys abans de tornar a tenir arbres amb prou alçada per oferir una cobertura forestal semblant a un bosc.
Amb les pinedes, la situació és similar. El pinastre té capacitat de regenerar-se després del foc a partir dels pinyons, però sovint apareixen més plançons dels que el terreny pot sostenir. Entre cinc i deu anys després de l’incendi pot ser necessari fer aclarides. Per tornar a veure una estructura forestal consolidada, Gubau calcula que caldran com a mínim entre 20 i 30 anys.
El pla de restauració també estudiarà la recuperació d’antics camps de conreu. Aquests espais oberts poden tenir un paper important en la gestió forestal i la prevenció d’incendis. El Consorci vol identificar camps prou grans, accessibles i viables perquè pagesos o propietaris puguin mantenir-los. En canvi, algunes feixes petites o situades en zones de fort pendent difícilment podran recuperar l’activitat agrícola. Actualment, el Consorci ja manté unes 30 hectàrees d’antics espais agrícoles, que es desbrossen periòdicament per evitar que tornin a quedar coberts de vegetació.
«El bosc crema, gestionat o no gestionat»
Gubau també ha volgut remarcar els límits de la gestió forestal davant episodis meteorològics extrems. Segons explica, més del 50% de la superfície afectada per l’incendi corresponia a finques amb un pla de gestió forestal vigent, i a l’entorn del coll de la Ganga s’havien executat actuacions estratègiques de prevenció.
La xarxa viària també havia rebut manteniment, fet que va facilitar l’accés dels Bombers durant l’incendi. Tot i això, la combinació de boscos afectats per sequeres recurrents, estrès hídric i episodis de vent pot provocar focs molt difícils d’aturar.
Per això, el gerent insisteix que «el bosc crema, gestionat o no gestionat, i amb infraestructura de prevenció o sense» quan coincideixen unes condicions meteorològiques especialment adverses. Alhora, defensa reforçar la prevenció i respectar les restriccions d’accés i d’activitats durant les jornades de risc elevat.
La incorporació del massís de Cadiretes
La futura incorporació del massís de Cadiretes al Consorci de les Gavarres encara no és plenament efectiva. Tot i que hi ha acords inicials i el compromís de les administracions implicades, queden tràmits pendents.
Quan es completi el procés, una de les primeres tasques serà treballar amb els nous ajuntaments, recopilar la informació disponible i avançar en una planificació conjunta. Entre les mancances que caldrà abordar hi ha l’elaboració d’una planificació global de prevenció d’incendis i la centralització d’informació sobre patrimoni cultural, hàbitats i espècies.
En matèria d’incendis, Gubau considera que la prioritat serà planificar conjuntament amb els Bombers, definir les zones on cal actuar primer i buscar els recursos necessaris.
