En una entrevista concedida al programa Supermatí de Ràdio Capital, la coordinadora nacional d’Unió de Pagesos, Raquel Serrat, ha repassat la situació actual del sector agrari al Baix Empordà i a les comarques gironines. Entre les principals preocupacions hi ha l’augment dels costos de producció, la competència exterior i diverses problemàtiques que afecten el territori.
La coordinadora ha alertat de la proliferació d’espècies que provoquen danys a l’agricultura. Una de les més preocupants és el coipú, una espècie invasora que pot afectar cultius com l’arròs o la colza.
Segons Serrat, les brigades encarregades de capturar aquests animals no s’han renovat aquest any i, per tant, des del gener no s’han fet captures, tot i que el 2025 se’n van capturar més de 3.200 exemplars.
A aquesta problemàtica s’hi suma la sobrepoblació de senglars, que fa més de vint anys que provoca danys als conreus. Davant aquesta situació, Unió de Pagesos impulsa una proposició de llei per millorar la gestió de la fauna i facilitar mesures de control.
Durant l’entrevista també s’ha abordat l’impacte dels temporals recents a l’Alt i al Baix Empordà. Les pluges han provocat afectacions en camps i infraestructures agràries.
Actualment, el sector està en contacte amb el Departament d’Agricultura perquè s’avaluïn els danys i s’activin ajuts. Tot i això, Serrat ha criticat la lentitud administrativa en aquests processos.
Segons Serrat, la situació internacional ja està tenint impacte directe en el sector agrari. L’encariment del gasoil és un dels factors que més preocupa els pagesos, perquè incrementa els costos de producció de manera significativa.
La coordinadora d’Unió de Pagesos ha recordat que el combustible és essencial per a l’activitat agrària i ha reclamat mesures per protegir el sector. En aquest sentit, demanen que l’Estat fixi o reguli el preu del gasoil agrari per evitar increments excessius.
Un altre dels temes destacats és l’oposició del sector a l’acord comercial entre la Unió Europea i els països del Mercosur. Serrat ha explicat que aquests tractats sovint utilitzen l’alimentació com a moneda de canvi per facilitar exportacions d’altres sectors econòmics europeus. El problema, segons denuncia, és que els productors europeus han de complir normes molt estrictes mentre que els productes importats poden arribar amb exigències molt més laxes.
Aquesta situació, segons ha dit, genera competència deslleial, ja que els aliments importats arriben al mercat amb preus més baixos.
