10.1 C
Pals
Dimarts, 2 juny 2020

Ressenyes: Gretel & Hansel i The Turning

El més llegit

[VÍDEO] Veuen el segon animal més gran del món a quatre milles de Llafranc

El rorqual comú és el segon animal més gran del món després de la balena blava, pot arribar a mesurar uns 20 metres de longitud i s'acostuma a veure a la primavera i a la tardor

Els bombers treballen en un incendi forestal a Palamós

S'han activat un helicòpter i quatre dotacions terrestres dels bombers

La residència Clínic Geriàtrica Sant Martí de Calonge i la Bellamar de Platja d’Aro, lliures de COVID-19

Dos centres més aconsegueixen la distinció de Residència Verda després que no s'hagi declarat cap positiu de coronavirus durant la pandèmia, aquest dilluns podran rebre les primeres visites

Així eren els primers Carroussel Costa Brava de la història

Ràdio Capital celebrem un Carroussel Costa Brava històric amb imatges de desfilades dels anys 60 i 70 del segle passat, les primeres edicions d'aquesta celebració. No et perdis les imatges que recuperem del Fons Josep M. Vives de l'Arxiu de Palafrugell
Ignasi Arbat
Ignasi Arbathttp://www.ningunoesperfecte.cat/
Presentador i director del programa "Ningú no és perfecte"
Greten & Hansel 

Sophia Lillis és una de les millors noves joves actrius sorgides de Hollywood. It va ser la pel·lícula en què es va donar a conèixer i la veritat és que hem hagut d’esperar que completés la saga que ha dirigit Andy Muschietti per veure-la en altres ficcions, també vinculades al terror o el fantàstic. Recentment ha brillat amb més força que mai a la sèrie de Netflix, I Am Not Okay with This. Però del que us vull parlar avui és de Gretel & Hansel, una nova versió cinematogràfica del conte dels germans Grimm. La pregunta que us podeu fer és si val la pena acostar-vos-hi, ja que de versions n’hi ha milers i la majoria no aporten res de nou. La resposta que us puc donar és que sí, que aquesta versió aporta coses noves i diferents, però l’experiència no acaba de ser satisfactòria. 

Gretel & Hansel és una pel·lícula petita, de baix pressupost, rodada a Irlanda. El seu director, Oz Perkins, vol fer-ne del relat una història de terror atmosfèrica. Res d’accions ni infantilitzar res. Simplement terror. Val a dir que tot i que ho aconsegueix, la pel·lícula demana d’altres elements que no hi són. 
Els protagonistes són com en el conte, dos germans, però aquí d’edats molt diferents. Hansel és un nen petit, mentre que Gretel és ja una adolescent. La pel·lícula posa el focus en Gretel i aprofita el conte per també fer una pel·lícula que sigui un “coming-of-age” de la protagonista, i se centra en com construeix, sobre els pilars d’una família desestructurada, la seva psicologia i moral. 
La pel·lícula funciona bastant bé fins a l’arribada de la casa, que en aquesta ocasió, apostant pel realisme, no és de xocolata, però que no escatima en plats suculents. El cert és que a partir d’aquest moment, la pel·lícula té una sèrie d’alts i baixos de ritme que fan complicat seguir-la sense fer un son. 
Entre els punts forts de la pel·lícula, ja ho hem dit abans hi ha Sophia Lillis que està perfecte en totes les seves escenes. També a destacar a la veterana Alice Krige en el paper de la bruixa. 
A banda de la interpretació, el treball en fotografia és espectacular i li donen a la pel·lícula una identitat única. Està plena de plànols o molt oberts i molt tancats. Amb uns arbres immensos que sembla que se t’hagi d’empassar i un ambient fosc, humit i brut que cala a fons. Recorda a la de February, del mateix director. 
Quan millor funciona és quan juga a la insinuació, i quan pitjor quan mostra més del necessari, sobretot en la utilització d’uns efectes especials innecessaris, que et fan sortir de la pel·lícula i a més es noten moltíssim. Espanta més quan no t’ensenya que quan t’ensenya. Quan hauria de fer més por, és quan no en fa. 
No obstant està molt allunyada del que podria haver estat, val la pena veure-la per les interpretacions, l’atmosfera i per ser una adaptació única i diferent de la resta. 
The Turning 

Adaptació de la novel·la de Henry James (Retrat d’una dama), The Turn of the Screw, també ambientada en una casa encantada. En aquesta ocasió l’acció transcorre en l’actualitat i el càsting està format per Mackenzie Davis (Blade Runner 2049 i Terminator: Destino oscuro) i Finn Wolfhard (It, Stranger Things). Ella està molt bé en el paper de patidora i ell fantàstic com a nen ric consentit i prepotent. L’únic que val la pena de la pel·lícula és la interpretació d’aquestes dues estrelles, que no estan a l’altura d’un guió pèssim i una direcció de laboratori. Per altra banda la nena protagonista, Brooklynn Prince (The Florida Project), no aconsegueix transmetre cap emoció. 

L’argument gira al voltant d’una jove professora d’infantil que deixa la feina per fer de tutora d’una nena òrfena que viu en una mansió a càrrec d’una majordoma amb mala pinta i maneres. El cas és que un cop allí de tutora exercirà poc perquè la major part del temps el dedicarà a fugir dels espectres i del germà de la nena que gaudirà fent-li passar malament les seves estones. 
La pel·lícula no arriba mai a funcionar. L’argument és incapaç de sostenir una justificació creïble perquè la protagonista no marxi a la primera amenaça, és que, res justifica que hi acabi tornant en un determinat moment de la pel·lícula. Com a pel·lícula de terror tampoc funciona. La directora, Floria Sigismondi, no demostra tenir cap coneixement de com funcionen les pel·lícules de gènere i es limita a fer espants de gats tota l’estona, sense parar, fins a arribar a afartar i a ja no produir cap efecte. El que la directora entén com a terror és apujar la música de cop i tirar a l’espectador un plànol sobtat i mostrar alguna cosa que en teoria no t’esperes. Res de crear una atmosfera, que és precisament el que identifiquen les adaptacions de Henry James, i mostrar al fins a uns efectes especials bastant mal fets. 
El pitjor de tot és el final. Quan la pel·lícula en cap moment ha jugat de veritat amb l’ambigüitat sobre si el que experimenta la tutora és real o no, al final s’ho treu de la butxaca i ofereix un doble final perquè l’espectador s’agafi a allò que vulgui. L’ambigüitat no és tal, sinó que en aquest punt és ofensiva per a l’espectador. The Turning no només és una mala pel·lícula de terror, és una mala pel·lícula en general que a més fa trampes.

Trobareu la ressenya d’aquestes pel·lícules en el programa 19×33: link de descàrrega directa, link a Apple Podcasts, link a Spotify, link a iVoox.

- Publicitat -
Temps de lectura: 4 minuts
Article anteriorLa nova anormalitat
Article següentSupermatí – 12 maig 2020
- Publicitat -
- Publicitat -

Últimes notícies

Nous horitzons

Cada matí o cada tarda, respectant uns horaris marcats per una malaltia que sembla que ja ens vol deixar,...

A Sant Feliu ja es pot pagar la zona blava amb una app del mòbil

Aprofitant la situació actual, és la manera que la gent pugui aparcar tocant l'imprescindible de diners en efectiu.

Clarianes, matí amb força sol i nuvolades de tarda

Matí amb més sol i pujada de la temperatura màxima. Entre migdia i tarda tornen a arribar nuvolades i ruixats localment amb forma de tempesta.

Primera Fila trenca el seu rècord d’audiència el mes de maig

L’equip de Primera Fila està d’enhorabona amb les dades d’audiència del mes de maig, ja que hem superat l’anterior marca del mes d’abril i ho hem fet amb un ampli marge. Entre les publicacions més vistes hi ha l’entrevista que vam fer als tiktokers Hugo Iglesias i Ferran Casadevall, que va servir per obrir el…

Halsey rep l’impacte de bales de goma en les protestes per la mort de George Floyd

Halsey ha estat una de les moltes participants famoses que han assistit a les protestes d’aquest cap de setmana als Estats Units, arran de la mort de George Floyd, el ciutadà de raça negra que va morir assassinat a mans d’un policia de Minneapolis. La cantant va compartir algunes imatges de les protestes a la…

Altres notícies