17.8 C
Pals
Dilluns, 27 setembre 2021
- Publicitat -

Ressenyes: Uncut Gems i Horse Girl

Ignasi Arbathttp://www.ningunoesperfecte.cat/
Presentador i director del programa "Ningú no és perfecte"
Temps de lectura: 3 minuts
- Publicitat -spot_img
Us deixem amb la crítica de dues de les darreres pel·lícules estrenades i disponibles a Netflix
Uncut Gems

Diamantes en bruto (Uncut Gems) ens ofereix l’oportunitat de veure a Adam Sandler en un paper dramàtic, sense un gram de comèdia. La pel·lícula m’ha agradat, però confesso que em va costar una mica entrar-hi perquè al principi tot resulta molt caòtic i la pel·lícula és aclaparadora en excés. Crits, violència i un personatge principal, el de Sandler, que et posa extremadament nerviós per una manera de ser força peculiar. Sandler interpreta a un jueu que té una joieria en un barri de Nova York que es dedica a vendre joies a gent amb molts de diners. Però no pot estar quiet amb els diners, està comprant, venent, apostant, empenyorant i ficant-se en un munt d’embolics que al final només pot resoldre a través de l’atzar. Al final vaig entrar en aquesta història que em va mantenir enganxat. L’inconvenient que li trobo és que dues hores i quart és massa perquè la història tampoc dona per tant. També he de dir que em sobren algunes pinzellades artístiques que li donen els directors, els germans Salfdie, que li volen donar a la pel·lícula una pàtina de qualitat, que al final només és una pàtina de pretensiositat. En canvi, en l’aspecte formal, m’ha agradat molt la fotografia, amb un gra que li va perfecte a la història. Aquest embrutiment de la imatge és perfecte per aquesta història negra i també ens serveix de metàfora pel que hi veiem. El millor de la pel·lícula Adam Sandler, que ser còmic li dona el fons que el seu personatge necessita. Sandler està perfecte. Però a part de Sandler m’agradaria destacar també la interpretació de Julia Fox, antiga dominatrix i model de Playboy, que debuta en la interpretació en aquesta pel·lícula en el paper de l’amant de Sandler. Uncut Gems funciona com un thriller d’acció trepidant, però sense escenes d’acció, amb el protagonista cridant, voltant d’un lloc a l’altre i ficant-se en tots els embolics possibles.

Horse Girl
Pel·lícula que respon als cànons del cinema indie nord-americà i que ens parla de la bogeria i els condicionants que poden portar-hi, siguin la solitud o una predisposició genètica. Estrenada a Sundance i disponible a Netflix, Horse Girl està protagonitzada i escrita per Alison Brie. La protagonista és una jove soltera que treballa en una gran merceria i comparteix pis amb una altra companya. El que comença com una comèdia romàntica independent, evoluciona cap a un tractament sobre la bogeria en la part central i al final, passeja pel cinema fantàstic damunt una corda fluixa. Ja quan entra en escena el tema del somnambulisme, ja veiem que la pel·lícula no és que sembla. Horse Girl no és una pel·lícula per a tots els públics, ja que a part de la seva narrativa independent, pot arribar a frustrar a l’espectador en el darrer terç per jugar, premeditadament, amb l’ambigüitat en la seva resolució, sense oferir respostes clares a l’espectador. El millor de la pel·lícula és Alison Brie, en un dels papers més arriscats i difícils de la seva carrera. L’actriu, també coguionista, explica haver-se inspirat amb les històries que la seva mare li explicava sobre la seva àvia, que va patir una malaltia mental com la de la protagonista. D’aquí l’interès que té el personatge principal en gratar en els seus orígens, sigui a través de mostres biològiques o els records de la seva àvia. La pel·lícula aconsegueix que l’espectador es posi en la pell de la protagonista i percebi la facilitat del trencament mental i la fràgil línia que separa la salut mental de la bogeria fruit del distanciament progressiu de la realitat.

- Publicitat -
Article anteriorMés flors
Article següentSupermatí 19 febrer 2020
- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -