Una desena de Submarinistes del Club d’Immersió Biologia (CIB) de la Universitat de Barcelona han participat aquest dissabte en una jornada de neteja subaquàtica a la cala de Sa Tuna, a Begur (Baix Empordà), on han retirat fils de pescar, ploms i hams abandonats al fons marí, concretament d’una zona a prop d’unes roques. L’acció forma part del projecte ‘Pescafils’, una iniciativa que vol posar en relleu un problema “pràcticament invisible però greu per a la biodiversitat marina i per a la seguretat dels bussejadors”, segons el president del club, Jordi Regàs.
Segons han explicat els responsables del projecte, els fils de pescar poden trigar fins a 600 anys a degradar-se. Durant aquest temps, queden atrapats entre roques, enredant-se amb esponges, coralls tous com les gorgònies, nudibranquis o estrelles de mar, provocant ferides i, en molts casos, la mort d’aquests éssers marins. “Poden tenir impacte en molts elements diferents de la biodiversitat”, ha explicat la biòloga i membre de la junta del club, Joana Colomer, “però sobretot poden causar un dany important en espècies protegides”. A més, també representen un risc per als submarinistes. Per aquest motiu, tot bussejador ha de portar obligatòriament un ganivet per alliberar-se en cas d’incident.
Colomer també ha detallat que aquestes restes provenen de pescadors recreatius “que llencen els seus arcs de pesca amb els ploms, i si aquests s’acaben encallant en roques del fons marí, el que fan és tallar el fil, deixant-lo abandonat”. La biòloga ha assegurat que si ho fa una persona “no passa res”, però “en llocs on a l’estiu hi ha molta afluència de gent fa que tinguem un nombre molt important d’aquests materials i uns impactes en la biodiversitat”.
La primera fase del projecte ha consistit a escollir dos punts de la costa catalana on l’impacte dels fils és alt i on la biodiversitat és “especialment rica i sensible”, segons Regàs. Per això, es van triar la Punta del Romaní, a l’Escala (Alt Empordà), i la cala de Sa Tuna, a Begur (Baix Empordà), on s’hi han fet immersions d’avaluació del medi. A més, a l’Escala ja s’ha fet una jornada per recollir fils, aquest setembre. En total, s’hi van documentar 102 fils de pescar, 8 hams i 10 ploms. Bona part d’aquests estaven enredats en algues i espècies de gran sensibilitat ecològica.
Més enllà de la neteja
L’objectiu del projecte no és només netejar els fons marins més afectats, sinó també quantificar i documentar científicament la presència d’aquests residus. Per això, totes les immersions han estat enregistrades en fotografia i vídeo, i la informació recopilada es presentarà en un informe científic i en una exposició fotogràfica que es farà pública a finals de tardor a la Facultat de Biologia de la UB.
Les dades també es faran arribar a les administracions competents, tant municipals, autonòmiques com estatals, amb la finalitat d’obrir un debat sobre si cal limitar la pesca amb canya en determinades zones. “Estaria bé que algú es plantegés si és convenient que es continuï pescant de forma sistemàtica”, ha apuntat el president del club, i ha afegit que això “no és competència nostra, sinó dels ajuntaments, que durant els quatre mesos de l’estiu tenen la capacitat de restringir la pesca en certs llocs”. Regàs ha assegurat que per fer-ho, els consistoris necessiten documentació i dades i “és el que hem volgut fer”. La iniciativa també té com a objectiu sensibilitzar la ciutadania sobre aquest tipus de contaminació.