En una entrevista concedida al programa especial pel Festival Brots, els músics Ricard Gili i Oriol Romaní han compartit reflexions sobre el seu recorregut artístic i la seva participació en aquest festival singular, on han actuat amb el seu projecte conjunt: Gili & Romaní Hot Jazz Cats.
El concert s’ha celebrat a la plaça Jaume I de Monells, una ubicació que, com han recordat, no els és del tot desconeguda. “Jo ja havia tocat a la plaça de l’Oli, però aquesta és una altra dimensió”, comentava Romaní, tot valorant la diferència entre espais íntims i la força de la plaça gran.
El repertori ha inclòs temes tradicionals del jazz i homenatges a referents com Sidney Bechet i Louis Armstrong, així com alguna composició pròpia que, com diu Gili, “de tant en tant brota”. El projecte va néixer fa set anys en una trobada improvisada i ha anat consolidant-se com a quintet estable.
La seva relació amb el jazz ve de lluny: Romaní explica que va descobrir-lo gràcies als discos del seu germà, i Gili relata que el seu pare el va iniciar al gènere i el va portar al club fundat el 1962 a Calella de Palafrugell per un matrimoni francès, on va tenir els primers contactes amb músics i escenaris.
La improvisació, afirmen, és essencial al jazz, però sempre dins d’una estructura coneguda pels músics. “És com un partit de futbol: tothom sap les regles, però cada jugada és diferent”, explica Romaní. Aquest factor, diuen, fa que no es cansin mai de tocar els mateixos temes: “Cada dia sona diferent”.
També han reflexionat sobre la situació actual del jazz a Catalunya. Tot i la qualitat de molts músics joves, lamenten la manca d’oportunitats i visibilitat als mitjans. Gili destaca iniciatives com la Fundació Privada Catalana Jazz Clàssic, centrada en crear públic nou: “A Barcelona estem aconseguint resultats, és un granet de sorra”.
Una altra via d’entrada al jazz és el ball, especialment el swing i el lindy hop, que ha apropat el gènere a públic jove. Malgrat les dificultats, Gili i Romaní es mantenen fidels a la seva vocació: “El jazz està arrelat tan endins que no deixarem de fer-lo, tant si ens ajuden com si no”.
Preguntats pel futur, Gili, amb 77 anys, ho resumeix amb una frase que emociona i inspira: “El meu pla de jubilació és seguir tocant fins que em mori”.
