Bon dia, estimats oients de Ràdio Capital, avui el meu comentari és un comentari recurrent, que no només faig jo, que el sentiu cada dia a ràdios televisions, és un tema que surt als diaris, etcètera que és l’estat en què es troba la nostra llengua, el català. És un peix que es mossega la cua cada dos per tres salten totes les alarmes dient que el català Se’ns desfà les mans, el català es perd, el català es mor…
Etcètera, i una vegada més ens diuen que és a nostres mans. Doncs bé, he vingut jo aquí a dir també, una vegada més, que sí, que és veritat que és a les nostres mans i a les de poca gent més, perquè políticament es poden fer decrets i lleis i blindatges que políticament es poden enderrocar de la mateixa manera que s’haurà d’arribar a aixecar.
Per tant, ei, una vegada més el català depèn de nosaltres depèn de nosaltres i dels fills, els nebots els cosins i de totes les famílies parleu català és així de senzill i a més a més per desfer un fals mite, allò del català no simpàtic, és a dir el com jo, eh? Que no surto del català. I això no em fa menys simpàtic.
Visc en una de les zones de Catalunya més castellanoparlants del país i jo vaig amb el meu català per davant I encara és el dia que m’haig de trobar algú que se m’emprenyi o, fins i tot, que no m’entengui. Per tant, ei, a fer servir el català i els empordanesos, que és una missió extra, que sempre tenim més feina perquè som empordanesos, és així.
A més a més, el que hem de fer és dir empordanismes paraules que, si no les diem nosaltres, aquestes sí que es perdran i no tornaran mai més. Vocabulari mariner, vocabulari de bosc, les coses, els objectes els oficis Etc. Els animals, les bèsties feu servir el català, va, vinga, bon dia.
