Santa Cristina d’Aro ha viscut un 2025 marcat pels problemes de trànsit a la C-65, la defensa del nucli urbà i la lluita per un model de creixement equilibrat. El municipi ha avançat en la recerca arqueològica, ha pres mesures ambientals i ha impulsat iniciatives per reforçar la identitat local, com el mercat Romanyam a Romanyà.
Trànsit, cues i el debat sobre el model de mobilitat
El trànsit ha estat el gran tema de l’any a Santa Cristina d’Aro. Les llargues cues a la carretera C-65 i la variant han provocat situacions de col·lapse gairebé cada cap de setmana, especialment durant els mesos d’estiu. Davant l’augment de vehicles que travessen el centre per evitar els embussos, l’Ajuntament va decidir restringir l’accés a diversos carrers, deixant-lo només per a residents i serveis justificats.
La mesura, posada en marxa al maig, no va ser suficient. Tot i la senyalització clara i la col·locació de tanques, molts conductors van continuar utilitzant el poble com a drecera. L’alcalde, Josep Xifre, va explicar en una entrevista a Ràdio Capital que fer complir la prohibició hauria requerit controls policials constants i molt de personal.
Al juny, l’Ajuntament va activar un dispositiu especial de trànsit amb el Servei Català de Trànsit, que va incloure desviaments cap a la variant i panells informatius per dissuadir el pas pel centre. Aquesta mesura va reduir parcialment la pressió, però no va resoldre el problema estructural: la saturació de l’eix entre Llagostera i la Costa Brava.
El municipi reclama ara una solució a llarg termini. L’alcalde aposta per modificar les rutes que indiquen els sistemes de navegació per GPS i consolidar el dispositiu de desviament cada cap de setmana. El missatge és clar: Santa Cristina d’Aro no vol ser el carril d’emergència de la Costa Brava.
L’església vella i un any de descobertes arqueològiques
Mentre el trànsit col·lapsava els carrers, sota terra Santa Cristina redescobria el seu passat. Les excavacions a l’església vella han estat una de les grans notícies del 2025. Al gener es van fer públiques les troballes de 35 tombes medievals, que mostren diferents moments d’ús, reutilitzacions i canvis en els rituals funeraris.
L’espai va ser durant segles el centre espiritual i social del poble. L’Ajuntament vol ara museïtzar-lo i fer-lo visitable, amb plafons i itineraris que expliquin l’evolució històrica des del primer temple cristià fins a l’església romànica actual.
La sorpresa va arribar pocs dies després, quan les excavacions van treure a la llum un forn de ceràmica d’època romana tardana, situat dins la mateixa necròpolis. El forn conserva la cambra de foc i una graella amb 21 orificis per a la circulació de l’aire. Les restes de pigments mostren que s’hi produïen peces de diferents colors i qualitats.
El jaciment combina funcions industrials, funeràries i religioses al llarg dels segles. Aquest valor afegit situa Santa Cristina d’Aro dins del mapa arqueològic de referència del Baix Empordà i obre la porta a un nou espai de recerca i divulgació del passat.
Medi ambient, litoral i pressió urbanística
La defensa del territori també ha estat protagonista. Al juny, el consistori va tancar l’accés a la cala del Senyor Ramon per risc de despreniments. La prohibició incloïa l’entrada per terra i també l’accés per mar amb embarcacions. L’objectiu era garantir la seguretat en un punt molt estimat però molt fràgil.
Un mes després, el focus es va traslladar a Rosamar, arran d’una denúncia de les entitats SOS Costa Brava i SOS Rosamar-Canyet, que alertaven d’un canvi d’usos urbanístics en una zona de serveis. Els col·lectius temien la pèrdua d’espais comunitaris en benefici de nous habitatges, en un barri especialment tensionat durant l’estiu.
L’Ajuntament va defensar el projecte, assegurant que es mantenien els aparcaments i els usos comercials, i que el canvi permetia evitar la implantació d’una gran superfície. El debat ha evidenciat la necessitat de repensar el model de creixement i el pes de la pressió turística sobre zones residencials del litoral.
A més, a l’octubre es va identificar un abocament il·legal amb residus tòxics entre Santa Cristina i Sant Feliu de Guíxols. La resposta institucional va ser contundent, amb un missatge clar de tolerància zero davant les agressions ambientals.
Paral·lelament, la Diputació de Girona va iniciar els Plans d’Infraestructura Verda a la conca del Ridaura. Santa Cristina hi participa activament amb sessions obertes a veïns i entitats per connectar espais naturals, camins, cursos d’aigua i zones agrícoles. La idea central és clara: la natura també és una infraestructura essencial.
Vida comunitària, salut i seguretat
El 2025 també ha deixat notícies destacades en l’àmbit comunitari. Al febrer, una operació conjunta dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil va desmantellar una plantació de marihuana en una casa del municipi, que formava part d’una associació cannàbica i estava connectada de manera fraudulenta a la xarxa elèctrica.
En positiu, la comarca ha reforçat les eines de prescripció social, també per als veïns de Santa Cristina. El Centre d’Atenció Primària de Sant Feliu ha creat mapes d’activitats i recursos que els professionals sanitaris poden recomanar per millorar el benestar físic i emocional, especialment en casos de solitud o vulnerabilitat.
Els actes populars han tornat a omplir el calendari. La cavalcada de Reis, els actes del 8 de març i la revetlla de Sant Joan han estat moments de trobada i celebració per a la comunitat.
Romanyà de la Selva: paisatge, cultura i sorpreses
Romanyà s’ha consolidat com a espai d’identitat local. A l’octubre es va celebrar la primera edició del Romanyam, un mercat gastronòmic i artesanal a les Gavarres. Hi van participar productors, restauradors i entitats del territori amb parades, tastos i activitats culturals.
Pocs dies després, el petit nucli va rebre una visita inesperada: el ral·li Gumball 3000. Més de cent cotxes de luxe van fer parada a Romanyà, amb dinar al restaurant Can Roquet i l’atenció de centenars de curiosos. Una imatge insòlita que va posar el nucli al mapa i va evidenciar la capacitat del municipi d’acollir esdeveniments molt diversos.
Un municipi amb idees clares
Si mirem enrere, el 2025 a Santa Cristina d’Aro ens deixa diverses idees clares:
- Un municipi que s’ha plantat davant els col·lapses i ha posat el debat del trànsit i dels GPS al centre de l’agenda.
- Un poble que descobreix i vol explicar el seu passat, amb les tombes medievals i el forn tardoromà de l’església vella com a nou relat d’identitat.
- Un litoral i uns barris, com Rosamar, on conviuen la pressió urbanística, la defensa del paisatge i la necessitat de serveis per als veïns.
- Un terme municipal que entén el medi natural com una infraestructura bàsica, amb plans per al Ridaura, la infraestructura verda i la lluita contra abocaments il·legals.
- I una comunitat que es troba en mercats, festes, fires i esdeveniments, des del Romanyam fins a la revetlla de Sant Joan, passant per la cavalcada de Reis o els actes del 8 de març.
Ha estat un any intens, ple de cues, debats, troballes arqueològiques i noves mirades sobre el paisatge.
