En una entrevista al Supermatí, Siham El Kafroune, representant de l’associació Valentes i Acompanyades, ha explicat la tasca que l’entitat desenvolupa per prevenir i erradicar els matrimonis forçats. Segons diu, aquesta és una violència «invisible o invisibilitzada», i moltes noies no tenen cap espai segur on acudir quan reben pressions familiars per casar-se.
L’entitat, nascuda a les comarques gironines, combina prevenció i intervenció directa. A la part preventiva, fa formacions a instituts, serveis socials, sanitat i cossos de seguretat. «Ens trobem casos molt més sovint del que la gent es pensa», explica El Kafroune, recordant que aquests processos passen dins l’entorn familiar i són difícils de detectar.
Quan arriba un cas, l’entitat actua immediatament: «Quan hi ha una noia en risc, ens hi evoquem completament.» Activen protocols amb Mossos d’Esquadra, Policia Nacional, centres educatius i serveis socials, i ofereixen pisos d’emergència i acompanyament integral —psicològic, emocional, educatiu i laboral— perquè les noies puguin refer la seva vida.
El Kafroune assenyala una dada especialment alarmant: «Dels 11 anys que portem treballant, només un 2% ha denunciat.» La por al rebuig familiar, la pressió comunitària i les possibles conseqüències expliquen aquest silenci. Moltes noies contacten l’associació a través de xarxes socials, WhatsApp o trobades discretes en espais neutres per evitar que la família ho descobreixi.
Tot i que sovint es creu que els matrimonis forçats «passen lluny», El Kafroune remarca que «passen aquí, al territori català», amb casos detectats a Girona, Salt, Figueres, Banyoles i altres poblacions. Afirma que cal visibilitzar aquesta realitat i donar eines a la societat per identificar i actuar davant situacions de risc.
Amb motiu del 25N, Valentes i Acompanyades ha inaugurat a la VAC de Girona una exposició fotogràfica que retrata el procés que viu una jove afectada per un matrimoni forçat, amb l’objectiu de generar debat i trencar silencis.
El Kafroune conclou demanant suport social i institucional: «Aquestes noies tenen opcions reals per sortir-se’n. Només cal que sàpiguen que no estan soles.»
