La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha garantit que la Generalitat manté el compromís d’invertir prop de 50 milions d’euros per modernitzar la xarxa de carreteres del Baix Ter i ha defensat que el territori afronti els pròxims anys una transformació profunda tant en matèria de mobilitat com de transició energètica. Ho ha afirmat en una entrevista al programa Empordà 2051 de Ràdio Capital, conduïda pels periodistes Maria Alsina i Miquel Curanta, en què ha abordat alguns dels principals reptes d’infraestructures que afecten el Baix Empordà.
Una de les principals incògnites de les darreres setmanes era si els 21 milions d’euros inclosos en el nou pla d’inversions de 4.000 milions anunciat pel Govern substituïen els prop de 50 milions que mesos enrere s’havien situat com a necessaris per renovar les carreteres del Baix Ter. Paneque ha volgut esvair qualsevol dubte i ha assegurat que el compromís inversor es manté.
«La quantitat exacta serà a l’entorn dels cinquanta», ha afirmat la consellera, que ha explicat que les obres es finançaran de manera plurianual i que les partides anuals només reflectiran els imports corresponents a cada fase dels projectes. En aquest sentit, ha remarcat que l’objectiu és actuar sobre tota la xarxa viària del Baix Ter, una de les més deteriorades de les comarques gironines, especialment pel que fa a la seguretat i la sinistralitat.
Paneque ha recordat que ja hi ha actuacions en marxa, com les obres que s’estan executant a l’entorn d’Ullà, i ha insistit que el Govern trasllada als alcaldes «la tranquil·litat» que, un cop desplegats tots els projectes previstos, «la xarxa viària del Baix Ter quedarà totalment arranjada».
La consellera també ha reconegut que el Baix Empordà continua patint un dèficit històric de transport públic i ha admès que la coordinació entre tren i autobús és encara insuficient. Per corregir aquesta situació, ha anunciat que el Govern destinarà 21 milions d’euros a millorar les freqüències, augmentar la capacitat dels autobusos i reforçar la connexió entre els serveis ferroviaris i el transport per carretera. A més, ha recordat que la renovació de les concessions dels autobusos fins al 2034 permetrà modernitzar la flota i incrementar-ne la capacitat.
Pensant en el llarg termini, Paneque ha confirmat que el Govern continua avançant en el projecte del futur tren-tram de les comarques gironines. Segons ha explicat, ja s’estan redactant els estudis informatius que definiran el traçat definitiu i la voluntat és acabar la legislatura amb el projecte completament perfilat.
Preguntada per la possibilitat que el futur tramvia segueixi l’anella de les Gavarres per connectar els principals municipis de la Costa Brava, la consellera no ho ha descartat. «No ho descartem, no. Ho estem treballant», ha afirmat, tot recordant que qualsevol decisió dependrà dels estudis de demanda i viabilitat econòmica que s’estan elaborant. Tot i això, ha apuntat que aquest corredor podria tenir un retorn social i econòmic similar al del tramvia que actualment s’està desplegant al Camp de Tarragona.
L’entrevista també ha servit per abordar el futur energètic del territori. Paneque ha defensat la necessitat d’accelerar la implantació de les energies renovables i ha volgut rebaixar la preocupació que ha despertat el projecte d’eòlica marina al golf de Roses.
La consellera ha recordat que l’acord assolit amb el territori estableix que no s’autoritzarà cap parc eòlic comercial sense que abans s’hagi desenvolupat la plataforma experimental PlenCat, integrada per tres aerogeneradors flotants de tecnologies diferents. Aquesta setmana el projecte ha rebut la declaració d’impacte ambiental favorable per part del Ministeri i ara podrà iniciar la fase de licitació.
Segons Paneque, aquesta plataforma funcionarà durant aproximadament un any o un any i mig i permetrà analitzar l’impacte sobre el fons marí, la biodiversitat, les aus migratòries, la pesca i el mateix potencial del recurs eòlic. Només després d’obtenir aquests resultats es decidirà si és viable plantejar un parc comercial.
La consellera ha defensat que aquest és el «pacte» assolit amb el territori i ha assegurat que convertirà Catalunya en un referent internacional, ja que serà la primera plataforma experimental d’eòlica marina flotant d’aquestes característiques. També ha explicat que diverses universitats, entre elles la Universitat de Girona, ja han mostrat interès a participar en el seguiment científic del projecte.
Paneque ha aprofitat per reivindicar la necessitat d’accelerar la transició energètica. Ha recordat que Catalunya només genera aproximadament un 21% de l’electricitat que consumeix amb fonts renovables, molt lluny dels percentatges de la majoria de països europeus. Segons ha afirmat, aquesta situació obliga el país a assumir que la implantació de noves infraestructures tindrà una petjada sobre el territori, però ha insistit que és imprescindible per reduir els efectes del canvi climàtic i garantir la competitivitat futura de l’economia catalana.
En aquest context, també ha detallat que el Pla TER fixa que l’Alt Empordà i el Baix Empordà hauran d’incorporar aproximadament 1.500 megawatts de nova potència renovable cadascun d’aquí al 2050. D’aquesta capacitat, uns 500 megawatts s’instal·laran sobre cobertes o espais ja urbanitzats, mentre que la resta s’hauran de desplegar progressivament sobre el territori. Paneque ha remarcat, però, que la planificació preserva els sòls de regadiu i els terrenys agrícoles de més valor, i ha defensat l’agrivoltaica com una fórmula per compatibilitzar la producció agrícola amb la generació d’energia renovable.
