L’accés a l’habitatge continua sent un repte per al Baix Empordà i per Catalunya. En una entrevista al programa Empordà 2030, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha analitzat les principals línies d’acció del govern davant l’emergència habitacional a Catalunya. Segons l’Enquesta d’Opinió del Centre d’Estudis d’Opinió, l’habitatge ha passat de ser la setena preocupació dels catalans fa un any a ser la primera.
“Aquest és un problema que ja no afecta només els col·lectius vulnerables, sinó també les classes mitjanes i, especialment, els joves”, ha remarcat la consellera. El principal repte, segons Paneque, és la manca estructural d’habitatge públic, que actualment representa només l’1,7% del parc total, molt per sota de l’objectiu del 15%. Per abordar-ho, el govern ha impulsat un pla per construir 50.000 habitatges públics fins al 2030, dins del primer quinquenni del pla territorial sectorial d’habitatge.
“El dèficit total és de més de 300.000 habitatges, i cal una política estructural sostinguda per evitar que futurs governs es trobin amb la mateixa problemàtica”, ha afirmat.
226 municipis han ofert més de 660 solars per iniciar les primeres promocions, que podrien suposar fins a 21.000 habitatges nous. A aquests s’hi sumen uns 6.000 habitatges més procedents de fons Next Generation i de promocions de l’Incasòl. Paneque ha destacat la “gran col·laboració dels ajuntaments” en aquesta primera fase.
Aquesta cessió de solars no implica la pèrdua de titularitat per part dels ajuntaments, sinó que es cedeixen per 75 anys. El govern activa el finançament necessari per cobrir la diferència entre el cost de construcció i la rendibilitat obtinguda a través del lloguer, que actualment és d’un 20%.
Accés juvenil i protecció dels habitatges
El pla inclou una reserva mínima del 25% dels habitatges per a joves menors de 35 anys i un 10% per a col·lectius vulnerables. A més, el govern impulsarà un programa d’emancipació juvenil que finançarà el 20% d’entrada per comprar un primer habitatge. Paneque ha subratllat que tots aquests habitatges tindran protecció oficial permanent, evitant especulacions futures: “Hem après la lliçó del passat. Qualsevol habitatge amb recursos públics quedarà protegit per sempre”.
A curt termini, el govern ha posat en marxa polítiques com la regulació del lloguer de temporada i de l’habitatge turístic, el dret de tanteig i retracte —que ha permès adquirir 743 habitatges a un gran fons— i el pla de barris per rehabilitar zones degradades.
Pel que fa a les zones tensionades, com el Baix Empordà, la declaració ha permès aplicar un topall als lloguers que, segons les dades, ha frenat l’increment dels preus, tot i que el descens ha estat lleu.
El govern preveu agrupar solars en lots per facilitar la promoció en zones menys atractives per als promotors, combinant municipis petits amb grans ciutats. Totes les promocions requeriran demandes acreditades i seran els ajuntaments qui assignin les famílies beneficiàries, segons criteris de renda i registre d’habitatge.
Finalment, la consellera ha volgut aclarir que les polítiques d’habitatge no van contra els propietaris particulars: “El que volem és garantir un marc jurídic estable i segur, que permeti oferir lloguers assequibles a la ciutadania”.
