Aquest és el títol del llibre de la Maria Jesús Comellas i que es presentà fa uns dies a la Biblioteca de Palafrugell. El subtítol és “Parlem de persones de més de seixanta anys”.
L’autora, a part d’anècdotes i situacions personals molt divertides, comentava que poc s’assembla la societat d’avui a la de fa només cinquanta o seixanta anys però que aquesta transformació no es tradueix en l’imaginari col·lectiu en allò que té a veure amb la vellesa, paraula gairebé estigmatitzada. A les persones que entren en l’última etapa de la vida se les tracta igual que fa un segle, ignorant el seu saber i experiència; sovint , fins i tot, se les “infantilitza”, confonent la protecció amb la fragilitat. A més, el llenguatge (to, paraules infantils,…) mostra una actitud moguda per una pretesa “amabilitat”, que no ajuda a establir unes relacions apropiades entre generacions, quan el perfil de les persones de més de 65 anys és extraordinàriament divers i les capacitats no desapareixen amb la jubilació.
Afortunadament, a Palafrugell i en altres indrets, hi trobem programes en els quals aquestes persones hi tenen espais privilegiats d’actuació, com a voluntàries. D’entre molts d’aquests espais en tenim un que s’anomena “Vides a l’escola. Projecte intergeneracional”, dut a terme entre les regidories palafrugellenques de Benestar Social, de Participació Ciutadana i d’Educació i gestionat per la Fundació Josep Pallach, amb la col·laboració de nombroses entitats i associacions. Un espai molt apropiat per tal d’evitar aquelles estigmatitzacions a les quals feia referència l’autora del llibre.
“Soc gran i encara puc”… I tant!
Que tingueu un molt bon dia.
