SOS Costa Brava reclama una millora urgent de la gestió i la protecció dels espais naturals protegits del litoral del Baix Empordà. La federació considera necessari avançar cap a un model de gestió mancomunada que integri tant els espais terrestres com els marins i que compti amb un pressupost comú.
L’entitat alerta de les diferències entre municipis a l’hora de fer front a les pressions que pateix el litoral. Assenyala que municipis com Palamós o Palafrugell, amb més ingressos vinculats al turisme i al sector nàutic, tenen més capacitat per gestionar aquests espais i instal·lar boies de seguretat i de fondeig.
En canvi, municipis més petits com Mont-ras han d’assumir aquestes pressions amb menys recursos. La situació es fa especialment evident quan les boies són objecte de sabotatges. Segons SOS Costa Brava, el municipi té més dificultats per substituir-les i, en alguns casos, necessita més temps per restablir-les.
Per això, la federació reclama aprovar «amb urgència i d’una vegada per totes» els Plans i Òrgans de Gestió dels espais naturals protegits i dotar-los d’un pressupost comú i suficient. SOS Costa Brava recorda que aquests instruments haurien d’haver-se aprovat fa anys i defensa que la protecció del litoral no pot dependre de la capacitat econòmica de cada municipi.
La defensa de les cales de Mont-ras
SOS Costa Brava també posa el focus en les cales de Mont-ras, que considera un exemple de la necessitat de preservar el litoral. L’entitat recorda que, a principis dels anys vuitanta, es va arribar a plantejar la construcció d’un port nàutic amb 1.100 amarratges, acompanyat de centenars de construccions, segones residències, hotels i carreteres.
La mobilització d’ecologistes i ciutadans va permetre aturar el projecte i preservar l’espai de Cap Roig-Castell, que posteriorment seria declarat Espai d’Interès Natural.
Quatre dècades després, la federació considera que la defensa d’aquest espai continua sent necessària. També denuncia els sabotatges que pateixen cada estiu les boies instal·lades a les cales per millorar la seguretat dels usuaris, tant els que hi accedeixen a peu o nedant com els que ho fan amb pàdel o embarcació.
Protecció de la posidònia
L’entitat reclama, alhora, garantir el compliment de les mesures de protecció de les praderies de posidònia, especialment a zones com la badia del Golfet, la badia de Palamós o el Parc Natural del Cap de Creus.
SOS Costa Brava també demana protegir altres hàbitats marins d’interès ecològic, com els boscos d’algues brunes, i impulsar mesures que permetin recuperar els ecosistemes i la biodiversitat marina.
La federació alerta de la situació del Mediterrani, marcada per la sobreexplotació, la contaminació i l’augment de la temperatura de l’aigua. Segons l’entitat, aquests factors estan provocant una pèrdua progressiva de biodiversitat i reduint la capacitat dels ecosistemes per afrontar nous impactes.
Reclamen ampliar els espais marins protegits
Davant d’aquesta situació, SOS Costa Brava considera «més urgent que mai» ampliar els espais marins protegits i crear grans reserves marines. L’entitat considera que encara s’està lluny dels objectius previstos per al 2030 i denuncia que alguns compromisos es compleixen «sobre el paper, però no sobre el terreny».
Finalment, la federació fa una crida a la ciutadania a implicar-se en la defensa del litoral. El portaveu de la Comissió de Medi Marí de SOS Costa Brava, Jordi Cruz, reivindica recuperar l’esperit de mobilització dels anys vuitanta per garantir la preservació i regeneració del territori.
