medi ambient

El president del Grup Natura Sterna, Jaume Ramot, admet que a poc a poc es va prenent més consciència sobre la preservació de la biodiversitat, però admet que hi ha molt de camí per recórrer.

Un informe alerta sobre la situació crítica del litoral gironí a causa del canvi climàtic. Localitats com Empuriabrava i l'Estartit podrien patir greus danys en sis anys si no s'actua. Les solucions tradicionals són insuficients davant l'erosió accelerada, impulsada per la manca de sediments fluvials i la construcció d'infraestructures. Es reclamen mesures urgents per protegir la costa.

S’han realitzat mostrejos entre la platja de Llafranc i la de Sant Roc de Calella de Palafrugell.

Quaranta persones, incloent-hi llars vulnerables, participen en el projecte, estalviant entre 120 i 240 euros anuals en la seva factura elèctrica. La plataforma energètica ofereix dades de consum i assessorament per optimitzar l'ús energètic.

Aquest organisme té com a objectiu protegir el litoral català amenaçat per la urbanització. Els ciutadans poden fer suggeriments fins al 30 de setembre als portals de transparència i participa.gencat.cat.

El nou pou, anomenat Canet 3, substituirà el Canet 1, construït l’any 1988 amb una canonada de ferro de 600 mm de diàmetre.

Els embassaments del sistema Ter-Llobregat han arribat al 39,32% de la seva capacitat, segons l'Agència Catalana de l'Aigua. Les pluges primaverals han incrementat les reserves, que al març estaven al 14,7%. Aquest canvi ha permès passar de l'excepcionalitat a l'alerta en 202 municipis, incloent l'àrea metropolitana de Barcelona. Només queden 13 municipis en estat de normalitat.

L'Associació Empordà Mar ha començat la segona fase del projecte PosidoniaGrows a la cala Galladera amb la plantació de 500 plàntules de posidònia, després de l'èxit de l'any passat. L'objectiu és combatre l'alga invasora Caulperpa cylindracea i restaurar les praderies marines. A Galladera, la supervivència de les plantes ha estat del 85%, mentre que a cala Nans ha estat del 50%.

La fiscalia ha validat els cabals d’emergència decretats pel Govern català durant la sequera a la Muga, el Ter i el Llobregat. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) informa que no s'ha trobat cap delicte ambiental després de la denúncia ecologista. Els cabals es van establir per preservar aigua als embassaments i garantir el subministrament a la població.

L'objectiu del treball és conèixer les àrees urbanes i periurbanes que el rapinyaire fa servir com a zones d'alimentació, per tal valorar un canvi dels tractaments rodenticides.