Romanyà de la Selva dona el tret de sortida al 3er cicle de concerts d’estiu; el festival Xalaro celebra la seva onzena edició amb 16 espectacles gratuïts; Palafrugell dona el tret de sortida a la 63a edició de les festes de primavera amb propostes per a tots els públics. Aquestes són les tres primeres notícies que m’apareixen a la web d’aquesta nostra emissora, i és del tot normal (bé, si deixem de banda la redundància del tòpic “donar el tret de sortida” en dos titulars gairebé consecutius). I, és que, al nostre estimat Empordà, a partir del primer de maig, una jornada per recordar l’assassinat de treballadors a mans dels capitalistes i que el capitalisme ha transformat en jornada d’oci i consum, ja es flaire la temporada d’estiu.
A les poblacions costaneres el ritme vital durant aquest període es transforma de manera radical. Pels qui no hi han viscut mai es fa difícil d’entendre. L’altre dia, sense anar més lluny, un entrenador d’un club de Palafrugell que no és de Palafrugell va idear uns horaris d’entrenament pel seu equip juvenil sense pensar ni per un moment que les seves jugadores fan temporada; és a dir, que passaran tres mesos treballant de sol a sol. vaja, que planificar entrenaments a l’agost en un lloc com Palafrugell no és una bona idea.
El company Andreu Paneque escrivia fa uns dies en aquesta mateixa secció sobre la sobirania del temps, i posava sobre la taula la diferència entre les persones de casa nostra que sobreviuran l’estiu treballant en feines de temporada i aquelles que podran comprar-se la seva tranquilitat venint de vacances. Certament, el temps és tot el que tenim els éssers vius, el temps que tenim fins que deixem de ser-ho. Però alguns ja fa molts segles que se les han empescat per tal que el temps també suposi una línia que diferencia uns humans d’uns altres.
Doncs res, donem el tret de sortida a la temporada estiuenca; ànims a tots els que la patiran, i que la gaudeixin els qui s’ho puguin permetre.
