Publicitat

La setmana que comença serà, de nou, una setmana històrica i segons com vagi la cosa, fatídica per alguns i alleujada pels altres. Però serà convulsa per tots, d’això n’estic segur.

Per tant, a l’hora de triar tema per escriure aquesta portada, he decidit fer-la en positiu, a partir de les sensacions que vam viure dissabte a Ràdio Capital amb en Myles Sanko. Començant per l’emoció de tornar a l’estudi del Cercle Mercantil. Els que ens escolteu, no li doneu cap transcendència i és normal. Però per entendre-ho, us heu de ficar en la pell d’un grup de gent (els que fem Ràdio Capital) que per muntar aquell espai, ens vam passar dies treballant en la idea i més dies netejant l’espai, muntant-lo i fent-lo bonic i acollidor. I per això, acabat l’estiu i després de dies aturat, ens va emocionar tornar-hi per fer una última entrevista, que a més va ser coral, amb en Martí en David, en Dani i jo i la resta que no hi van venir, però també hi havia una mica d’ells. Per tant, emotiu comiat del mercantil.

L’entrevista a en Myles Sanko, vista des de la zona del públic

I bon comiat. Amb una conversa amb un artista que accedeix a fer una entrevista amb nosaltres, a cantar en directe, a que vingui públic a l’estudi i a tractar-nos amb molta amabilitat. En Sanko ens va regalar una estona del seu coneixement i del seu talent amb el que a la nit va desbordar el Teatre Municipal de Palafrugell. No només va ser un encert programar-lo, sinó que va ser un gran descobriment per molta gent que anava allà una mica per inèrcia. Personalment, admeto que sóc poc mitòman, però quan el veig a ell em surt la vena groupie. No només pel talent que té i el que em transmet a l’escenari, sinó per la facilitat amb la que s’acosta a xerrar amb tothom immediatament després del concert. Per la disposició absoluta que té a fer el que sigui i pel respecte que transmet per la gent, els mitjans i els pobles o ciutats per on passa.

La música soul no té a l’Estat Espanyol la millor acollida, però en Sanko es fa mereixedor de reconeixement per allà on passa i ja que va venir a l’Empordà, des d’aquí li agraïm tot el que ens aporta als que l’admirem.

Publicitat