15.2 C
Pals
Dimarts, 16 abril 2024
- Publicitat -

The Wall

Ignasi Arbat
Ignasi Arbathttp://www.ningunoesperfecte.cat/
Presentador i director del programa "Ningú no és perfecte"
Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -
Darrera pel·lícula de Doug Liman (Al filo del mañana, Barry Seal: El traficante), protagonitzada per Aaron-Taylor-Johnson i John Cena. 
The Wall és d’aquelles pel·lícules que ens vol transmetre tensió en un sol escenari, un plantejament semblant a Buried o Última llamada. En aquesta ocasió, l’escenari és una paret en un indret desconegut d’Afganistan. Dos soldats nord-americans es troben al punt de mira d’un letal franctirador iraquià, i queden atrapats en mig del no-res. Mentre un d’ells és abatut l’altre es trobarà emparat només per una precària paret que amenaça d’ensorrar-se en qualsevol moment i quedar-se a la mercè de l’enemic. Només li quedarà superar en enginy al franctirador si pretén sobreviure. The Wall funciona com un thriller psicològic en el qual el soldat i el franctirador intentaran enganyar-se i minar-se la voluntat.
A Liman li ha estat suficient utilitzar pocs recursos, molt menys dels que ens té acostumats en els seus treballs amb Tom Cruise. La pena és que, tot i no ser una mala pel·lícula, li falla el fet de mantenir la tensió com les pel·lícules en les quals s’inspira. En alguns moments, aquesta tensa espera es converteix en tedi i la tensió desapareix fins que torna a pujar el ritme. A The Wall se li requeria la capacitat de mantenir la tensió, i amb això fracassa, però en canvi en moments puntuals és brillant. En aquesta pel·lícula, el plantejament de la situació de carreró sense sortida del protagonista arriba massa aviat, i el que ens queda són uns minuts molt llargs que el director emplena amb converses avorrides que no porten enlloc. Els millors moments es produeixen en els girs de guió, més que res perquè et desperten de la migdiada, i sobretot en el tram final i resolució de la pel·lícula. 
Doug Liman controla millor les escenes d’acció que no pas els diàlegs, els quals juguen en contra del resultat de la pel·lícula. Si el duel verbal hagués estat tan bo com el físic, estaríem parlant d’una altra pel·lícula. L’adrenalina s’envaeix massa aviat i la profunditat dels personatges no passa de la superfície.

- Publicitat -
Article anterior
Article següent
- Publicitat -
- Publicitat -

L’EMD de l’Estartit estudia crear una Àrea de Promoció Econòmica Urbana

La proposta es troba en un estat inicial, però des de l'EMD creuen que ha de permetre fer un salt qualitatiu cap endavant en la dinamització i la promoció comercial de l'Estartit.
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -