L’escriptor Toni Sala torna a les llibreries amb la darrera part de la seva ‘Trilogia de la mort’ que porta per títol ‘Escenaris’ (L’Altra Editorial). Aquesta vegada posa el focus en un actor, que protagonitza una mena de “memòries fictícies” on explica als seus espectadors per què els darrers anys no estava en actiu. Es tracta d’una novel·la que parla de teatre, però també d’altres temes com la vocació, la solitud o els vincles que es formen espontàniament. En aquesta nova història tampoc hi falta un mort. “La literatura també és una reflexió sobre tot allò que no acaba de quadrar o que no funciona”, sosté Sala, “ens podríem estalviar el mal i, en canvi, no”.
Després de la publicació d”Els nois’ (2014) i ‘Persecució’ (2019), Sala torna amb la tercera part de la seva trilogia amb una proposta que incorpora diversos punts en comú amb els seus anteriors títols, però que, a la vegada, es desmarca apostant per un to més discursiu. “Això de la trilogia ho dic una mica per treure’m de sobre una manera de fer i tornar amb alguna cosa diferent”, assenyala, “però és cert que els tres llibres tenen com a nucli una mort”.
En aquesta ocasió, el protagonista és un actor – conegut amb el sobrenom de Malicious – que s’embarca en un viatge a través de la memòria per explicar al seu públic per què els darrers cinc anys no estava en actiu. “Segurament podria haver sigut un escriptor, però potser hauria quedat massa autoreferencial”, admet l’autor. En qualsevol cas tenia clar que havia de ser un “artista” i que en el cas d’un actor anava de bracet amb la idea d’identitat. “L’artista és ell, o no és ell quan fa una obra? És l’actor, o no ho és quan està actuant”, es pregunta.
Altres temes que es poden trobar a l’obra són la vocació o els vincles, sobretot aquells que es formen de manera inesperada. També la solitud. “Jo sempre dic que tots els llibres parlen de solitud”, reconeix, “l’acte de lectura és un acte de resistència de la solitud, o de confrontació”. En aquest sentit, subratlla que és precisament una mena de paradoxa, ja que “un acte de comunicació” t’acaba confrontant amb una “dificultat de comunicació”.
L’espai i el temps també tenen un paper clau a l’obra, on seguint la dinàmica dels títols anteriors, Sala opta per situar l’acció en el seu present. L’escriptor apunta que sempre s’ha sentit més còmode ubicant l’argument en el seu àmbit geogràfic i personal. “Al final el moment que coneixes millor és el teu, i així també t’estalvies d’investigar”, afegeix.
Finalment, pel que fa a l’estil reconeix que continua mantenint un punt molt “físic” que celebra que en l’actualitat el distingeixi d’una IA. En aquest sentit, creu que la literatura d’aquest tipus serà cada vegada més “important” per defugir dels llibres creats amb tecnologia. “Els escriptors que tenim ja més de cinquanta anys ens revaloritzarem perquè podrem demostrar que no és cap muntatge”, bromeja.
