Aquests dies estem assistint a un espectacle esperpèntic amb Rodalies. Prop de mig milió de persones estan patint un caos diari i veuen estupefactes com els trens que han d’agafar van amb un retard infernal o que de sobte desapareixen dels plafons informatius o que van a l’estació i s’adonen que no hi ha cap comboi i això que el Govern els hi ha dit que n’hi hauria. Tot plegat és lamentable, tercermundista i patètic. Realment s’acaben els adjectius per qualificar el que està passant amb Rodalies, tot producte d’una desinversió històrica cap a Catalunya. I ara s’hi ha sumat els problemes també amb l’alta velocitat, que fins fa un parell d’anys semblava un dels mitjans de transport més eficients i puntuals. L’única solució plausible és accelerar el traspàs de Rodalies cap a la Generalitat i que es gestioni el servei des de la proximitat. Això sí, ha de ser un traspàs amb pressupost, sinó serà un fake total.
Però si Rodalies és un desastre, la situació és molt pitjor el Baix Empordà. És l’única comarca de la demarcació de Girona que no té cap estació de tren. El 10 de abril de 1969, el Carrilet, el tren que unia Sant Feliu de Guíxols i Girona amb un recorregut de 39 quilòmetres, va fer el seu últim viatge. Des de llavors, res de res. El projecte per recuperar un ferrocarril per a la Costa Brava sempre ha anat sortint a la palestra i, fins i tot, la Diputació de Girona va fer-ne un estudi de la seva possible viabilitat. Però, tot sempre ha quedat aturat. L’any 2021 va néixer la plataforma ciutadana Tren Tram Costa Brava que ha engegat diverses iniciatives en aquest àmbit. Potser ara és un bon moment per tornar a impulsar la proposta, sobretot tenint en compte que l’actual crisi de Rodalies farà replantejar tot un nou model ferroviari al país.
