Després d’una jornada històrica viscuda arreu del país, avui és moment de reflexionar. Ahir la sentència, tot i ser esperada, va agafar per sorpresa a tothom. Només era un quart de deu del matí quan els mitjans vam conèixer quina era la condemna.
Una condemna, que no varia gaire de la petició de penes de l’Advocacia General de l’Estat, també present al Judici del Procés. Però mentre a Madrid alguns es felicitaven pel resultat, com si es tractés d’un partit de futbol; aquí a Catalunya la gent es mobilitzava.
La concentració de la Diada de l’11 de setembre va ser de les menys multitudinàries en els darrers anys. És cert que van assistir-hi milers de persones. Però va costar. En canvi ahir, un únic grup de Telegram, Tsunami Democràtic, va aconseguir organitzar milers de persones en un sol indret en poques hores. L’aeroport del Prat va viure una jornada que molts no oblidarem mai. I ja no parlem dels turistes que van haver de caminar per l’autopista arrossegant la seva maleta fins a l’aeroport.
Perquè malgrat les circumstàncies i el motiu real del bloqueig a l’aeroport. També som catalans, i l’humor no s’ha de perdre.
