17.4 C
Pals
Dilluns, 24 novembre 2025
- Publicitat -

Turisme i cultura, cultura i turisme

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Turisme i cultura, cultura i turisme
Loading
/

El passat divendres, la Fundació Jordi Comas, amb la col·laboració de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, va organitzar a la capella del Carme de Palamós una jornada dedicada a reflexionar sobre la relació —complexa, profunda i sovint mal entesa— entre cultura i turisme. Va ser una sessió rica, diversa, amb set ponents de perfils molt diferents que van aportar mirades que anaven de l’habitatge a la mobilitat, de la cultura a l’economia. En vaig tenir l’honor de formar part com a comoderador.

Tot i l’altíssim nivell de les intervencions, vaig marxar amb la sensació que hi havia un tema que no vaig poder desplegar amb prou detall: el potencial cultural de la nostra comarca, el Baix Empordà.

Som un territori de 180.000 habitants repartits en 36 municipis. Vuit d’aquests pobles es podrien considerar els grans nuclis de població, i dos més destaquen pel seu pes econòmic i turístic. Però més enllà de la demografia, allò que defineix el Baix Empordà és una estructura cultural que, vista d’ocell, impressiona.

La comarca disposa de sis teatres públics, sis museus de mida mitjana però excel·lentment curats, dues sales de cinema públiques i una de privada, i un potencial gastronòmic excepcional basat en productes de qualitat i en un teixit de productors i restauradors que treballen al màxim nivell. El calendari cultural és frenètic: 45 festivals l’any, un patrimoni material i immaterial d’un valor indiscutible, cinc emissores de ràdio públiques, una emissora comarcal, un canal de televisió de proximitat i un centenar d’entitats culturals i de cultura popular que teixeixen identitat i pertinença. A això, hi podem afegir-hi una potent fàbrica de creació i un llegat artesà que encara avui és un tresor viu.

Amb aquesta llista a la mà, és evident que el Baix Empordà podria ser —i en certa manera ja és— un punt clau en el mapa cultural del país. Tanmateix, la realitat és tossuda: tota aquesta oferta existeix, però rarament és percebuda per la ciutadania com un ecosistema cohesionat.

A finals dels anys setanta, Pirelli va emetre un anunci famosíssim. Una roda corria acceleradíssima cap a un penya-segat i, just abans de precipitar-se al buit, frenava de cop. El missatge final ressonava com una advertència: «La potència sense control no serveix de res».

Prenc aquesta idea i la trasllado a la nostra comarca. Tenim potència cultural. I en tenim molta. Però sense un mecanisme que l’articuli, que la connecti, que la faci llegible i visible, aquesta força queda dispersa. Sense una estructura que ordeni i doni sentit a aquesta aglomeració d’equipaments, festivals, entitats i creadors, difícilment farem de la cultura un motor de desenvolupament cultural, social i econòmic del Baix Empordà. Sense aquest control —entesos com a coordinació i estratègia—, no projectarem mai l’Empordà com el pol d’atracció cultural que podria ser.

Ja ho deien els de Pirelli: la potència sense control no serveix per a res. El nostre repte col·lectiu és, precisament, transformar aquesta potència en projecte, en visió i en futur.

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios