Aquest dilluns, 5 d’octubre, es va celebrar el Dia Mundial de l’Arquitectura. Però què reivindiquem exactament amb aquesta jornada?
Quan pensem en arquitectura, sovint ens venen al cap edificis singulars: obres fàcils de fotografiar, publicar, gravar i explicar. Però és molt més que això. És tot allò que ens envolta i que, gairebé sense adonar-nos-en, condiciona la manera com vivim.
L’arquitectura és un servei públic. És construir el nostre territori, gestionar-lo i tenir-ne cura. Ésprojectar espais pensats per a les persones, vetllar pels nostres edificis, conservar-los, rehabilitar-los i donar-los noves vides. És el carrer per on caminem, la plaça on ens trobem, l’ombra d’un arbre, un banc o una porxada. És també l’escola i, evidentment, casa nostra.
Aquest any, el Dia Mundial de l’Arquitectura ha posat l’habitatge al centre, amb una idea clara: l’habitatge és un dret humà. Una llar no és només una suma de metres quadrats. És el lloc on transcorre una part essencial de la nostra vida; on creixem, estimem, discutim, celebrem i construïm records. I avui, davant les dificultats d’accés a l’habitatge, aquesta dimensió social de l’arquitectura és més evident que mai.
Els espais que habitem acaben formant part de la nostra memòria. Les llars guarden la més íntima; els carrers, les places, els pobles i els paisatges, la col·lectiva. Tot plegat contribueix a definir la nostra identitat.
A les comarques de Girona aquesta memòria construïda pren formes molt diverses: de la portalada romànica de Santa Maria de Ripoll a la nau gòtica de la catedral de Girona; dels pobles de la Cerdanya als nuclis de l’Empordà i de la Costa Brava; de l’arquitectura popular a les obres contemporànies que han assolit reconeixement internacional. Però la bona arquitectura no és només la que admirem. És també —i sobretot— la dels espais que formen part de la nostra vida quotidiana.
És precisament en aquesta arquitectura on es concentren avui alguns dels principals reptes que tenim al davant. Necessitem habitatge assequible, rehabilitar el parc existent, adaptar els nostres pobles i ciutats al canvi climàtic, millorar l’espai públic i continuar transformant el territori amb responsabilitat.
Girona té molts motius per celebrar el Dia Mundial de l’Arquitectura. I cal fer-ho any rere any: felicitant-nos pel que hem sabut construir, però també vetllant pel que queda per fer.
Perquè la qualitat dels espais que habitem té un impacte directe en la qualitat de les nostres vides.
