Un estudi científic amb participació de la Universitat de Girona (UdG) alerta dels efectes dels microplàstics sobre les gorgònies del Mediterrani. La recerca conclou que una exposició prolongada a aquests contaminants pot alterar processos fisiològics essencials, com la respiració, malgrat que no es detectin danys visibles als teixits.
El treball, publicat a la revista Marine Pollution Bulletin, ha estat liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), amb la col·laboració de la UdG i la Universitat de València.
Per primera vegada, l’estudi analitza els efectes a llarg termini dels microplàstics en dues espècies emblemàtiques de gorgònies: la blanca (Eunicella singularis) i la vermella (Paramuricea clavata). Aquests organismes tenen un paper clau en els ecosistemes marins, ja que formen estructures que serveixen d’hàbitat i refugi per a nombroses espècies.
Els experiments, realitzats durant tres mesos, han simulat condicions reals de contaminació al Mediterrani amb plàstics habituals com el PET, el poliestirè o el polipropilè. Els resultats mostren que les gorgònies ingerien microplàstics, però mantenien la seva capacitat d’alimentació.
Tot i això, els investigadors han detectat una reducció significativa en les taxes de respiració, fet que indica una disminució de l’activitat metabòlica. Segons els experts, aquesta resposta podria ser una estratègia d’adaptació a l’estrès ambiental.
L’estudi també constata que els teixits no presenten danys estructurals, cosa que suggereix que les gorgònies poden eliminar els microplàstics amb certa eficàcia. No obstant això, els canvis metabòlics detectats podrien tenir efectes a llarg termini.
Els científics adverteixen que, combinats amb altres factors com l’escalfament del mar o la degradació dels hàbitats, aquests efectes podrien comprometre el paper ecològic de les gorgònies i, en conseqüència, la biodiversitat marina.
Per això, reclamen més investigacions per determinar fins a quin punt aquests costos energètics poden afectar la resiliència d’aquests ecosistemes en un context de canvi climàtic.
