Els resultats de la investigació s’han publicat ara en un article de la revista ‘Science Advances’. El text té com a autors principals els experts de la facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB Cristina Linares i Yanis Zentner, i l’investigador de l’ICM del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Joaquim Garrabou.
Les conclusions indiquen que les accions per reimplantar els coralls requisats pels rurals a pescadors furtius són eficaces no només a curt termini —els primers resultats es van publicar després de quatre anys— sinó també a llarg termini. És a dir, deu anys després d’haver-les iniciat. De fet, segons subratlla la UB, en el marc del Decenni de les Nacions Unides per a la Restauració dels Ecosistemes (2021-2030) i la Llei de restauració de la natura de la Unió Europea, “el treball destaca com una de les poques recerques que ha avaluat l’èxit d’una restauració a llarg termini en l’ecosistema marí”.
La pesca furtiva del corall vermell (Corallium rubrum) ha estat una amenaça fins i tot a les àrees marines protegides. A més, s’ha de tenir en compte que l’espècie té un creixement molt lent, i això en compromet la regeneració de les comunitats.
Les accions de restauració es van dur a terme al parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, “a uns 18 metres de fondària, en un lloc poc visitat en què no s’ha observat pesca furtiva els darrers anys i que, de moment, no sembla afectat pel canvi climàtic”, detalla la investigadora Cristina Linares, catedràtica del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
Els resultats d’aquesta recerca, que ha rebut finançament tant del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats com dels fons Next Generation, revelen l’elevada supervivència al cap de tants anys de les colònies de corall vermell trasplantades. “La comunitat restaurada, és a dir, el conjunt d’organismes a l’entorn on es troba el corall trasplantat, s’ha transformat completament en només deu anys”, subratlla Linares.
“A més, la comunitat ha assimilat l’estructura esperada en comunitats de corall vermell naturals”, precisa la investigadora. I hi afegeix: “Això reforça el valor clau de les espècies generadores d’hàbitat com el corall vermell, i els beneficis que pot tenir posar-les com a objectiu de les actuacions de conservació i restauració”.
Evitar l’impacte del canvi climàtic
L’augment de temperatura i les onades de calor causades pel canvi global estan provocant mortalitat en poblacions de corall vermell i d’una cinquantena d’altres espècies del Mediterrani. A més, la llarga tradició pesquera de corall per al món de la joiera n’amenaça també les colònies, que han reduït la presència i el rol ecològic decisiu en zones de difícil accés i elevades profunditats. “Si no hi ha cap impacte addicional, com és el canvi climàtic, esperem poder arribar a una comunitat ben desenvolupada i en una escala temporal molt més ràpida del que esperàvem en un principi”, diu l’investigador predoctoral i autor de l’article, Yanis Zentner.
“Es tracta d’una comunitat biològica amb una dinàmica molt lenta i, per això, el fet de poder trasplantar colònies de corall de certa mida implica ‘guanyar’ molt temps en restauració ecològica”, precisa l’investigador. “Ara bé, tot i que la ràpida transformació observada en aquest estudi és esperançadora, encara cal veure si aquest sistema és capaç de recuperar en la totalitat la funcionalitat d’un coral·ligen pristi”, alerta Zentner.
En el cas del corall vermell, només té sentit aplicar aquesta metodologia en el coral·ligen o en les coves, que és l’hàbitat natural de l’espècie. “A més, és recomanable evitar l’impacte potencial del canvi climàtic i fer aquestes accions a partir dels trenta metres de fondària, on l’efecte del canvi global és menor”, comenta l’expert.
Avaluació a llarg termini
Tradicionalment, l’èxit d’aquest perfil d’accions de restauració marina s’avalua a partir de la supervivència a curt termini dels organismes trasplantats. “Aquest enfocament és limitat, sobretot per les espècies longeves com el corall, que podria arribar a una longevitat de 50 a 100 anys”, detallen Linares i Zentner. I precisen: “Moltes espècies necessiten més temps per recuperar-se que el que dura el període de seguiment, que majoritàriament se centra en els primers anys després de la restauració. De la mateixa manera, tampoc permet valorar els canvis a escala ecosistèmica, com la recuperació de funcions i serveis”.
Per això, subratlla la UB, aquest nou estudi és “un primer pas” per treballar a escales temporals i ecològiques rellevants, fent un seguiment “a llarg termini”. Els sistemes tropicals són els hàbitats marins on s’han fet més restauracions de coralls, però sovint no se n’ha valorat l’èxit a llarg termini, “fet important tenint en compte l’impacte creixent del canvi climàtic”, precisa la universitat. Al Mediterrani, l’equip investigador ha participat en estudis anteriors sobre restauració de coralls i gorgònies rescatades de les xarxes de pesca i trasplantades als fons profunds protegits.
“Perquè una actuació de restauració sigui eficaç, s’ha d’eliminar la font d’estrès que ha degradat el sistema que es vol recuperar. En el cas del medi marí, a causa al canvi global, pràcticament no hi ha cap racó del món que estigui protegit dels impactes humans”, precisen els dos investigadors. “Per tant, abans de restaurar, ens hem de plantejar com es pot aconseguir protegir el mar de manera efectiva; d’altra banda, hem d’aconseguir augmentar l’escala a què es treballa, ja que, a causa dels impediments que té treballar en l’ambient marí, moltes actuacions de restauració, inclòs aquest estudi, es fan a petita escala local, i tenen un baix retorn a escala ecosistèmica”, conclouen els experts.
