Tenim un país amb poc glamour. hi ho dic sense que sigui necessàriament dolent. De fet, només és una constatació. Ahir a la nit, vaig anar a la presentació, en petit comitè, del nou disc de la Shakira.
A priori, que una estrella internacional de la música presenti disc en un acte privat i reservat a un grup reduït de persones, fa pensar que t’hi trobaràs un munt de cares conegudes. Home, alguna sí que hi era, però vaja… Judit Mascó, Aina Clotet, Manel Fuentes, Estopa, Melendi, Abraham mateo (que jo no sabia ni qui era, per cert) i poca “estrella” més.
Molta nena i nen grupie, això sí, els locutors de les emissores de ràdio espanyoles, etc… etc… El que sí tinc clar, és que un esdeveniment així, fet a Madrid, seria ple de celebrities i en canvi aquí la cosa va per altres camins. gent important? Sí. Sens dubte. Gent famosa? això ja és un altre tema. No sé si és el caràcter més senyut dels catalans, però tenim poca tirada a les “red carpets” i sembla que ens agrada més mirar els toros des de la barrera que des de la llotja d’autoritats.
De fet, només heu de veure la incidència que en matèria de premsa rosa tenen els nostres festivals d’estiu. Cap Roig té una dimensió artística brutal, però la notorietat d’un festival similar, com és el festival Starlite de Marbella no té res a veure i en aquesta mateixa línia, el diari El Mundo publicava fa mesos un article on explicava amb noms i cognoms, els famosos, polítics, empresaris i rics de torn que venen a l’Empordà a passar l’estiu, justament perquè aquí no hi ha els focus de les càmeres que sí es troben als altres llocs.
Doncs al final resultarà que sí, que som diferents. Menys glamurosos, però diferents
