Ivan Kapustin, estudiant de 18 anys de l’Institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell, ha aconseguit un 9,8 a la selectivitat, convertint-se en l’estudiant amb la nota més alta de tota la demarcació de Girona. Tranquil, modest i amb una claredat sorprenent a l’hora d’expressar-se, Kapustin defensa que la clau no és estudiar molt sinó estudiar bé i amb criteri.
Segons ell, l’esforç intens es concentra principalment a segon de batxillerat, on “hi ha molt temari, i cal ser molt exigent”. No es defineix com una persona a qui li agradi estudiar molt, però sí com algú que optimitza els recursos i gestiona el temps de manera estratègica: “No es tracta de fer el mínim esforç, sinó de planificar bé. Has de tenir en compte les teves capacitats, el tipus d’examen i calcular el temps que li has de dedicar”.
Ivan explica que va començar a estudiar per la selectivitat amb només una setmana i mitja d’antelació, però no per deixadesa, sinó perquè sabia que amb una bona planificació n’hi havia prou per assolir el seu objectiu: entrar a estudiar bioquímica, molt probablement a Madrid, on la nota de tall és un 12,3. Aquest càlcul de risc, fet amb coneixement i confiança, li ha permès reduir l’estrès i rendir al màxim.
El seu pare és d’origen rus i viu a Palafrugell. Quan es van publicar les notes, Ivan dormia profundament amb el mòbil en silenci. Va ser la seva mare qui el va despertar amb una trucada al telèfon fix. El Departament de Recerca i Universitats ja havia intentat contactar amb ell per comunicar-li que era el millor estudiant de la província, però no va ser fins que va rebre una trucada de l’institut que va saber el resultat concret.
Durant el dia de la publicació, no va tenir ni temps de mirar les notes detallades: “Només sabia que tenia un 9,8. No tenia la contrasenya a mà per consultar més”. A més, assegura que no ha tingut temps de celebrar-ho perquè “he estat tot el dia amb entrevistes i trucades. Potser ara al vespre em podré relaxar”.
Kapustin també reflexiona sobre les diferències de capacitats entre estudiants i l’element de sort: “Tothom no té les mateixes capacitats, i la sort també juga un paper en els exàmens”.
Malgrat la seva excel·lència acadèmica, destaca per una gran humilitat i una maduresa sorprenent. L’Ivan no presumeix, sinó que transmet una filosofia que combina realisme, planificació, esforç intel·ligent i serenor. Una autèntica targeta de presentació per al futur universitari i professional que l’espera.
