Un grup d’investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes analitza com es comporten els peixos que sobreviuen en rius que s’assequen a l’Alta Garrotxa. El projecte, que lidera el biòleg Jolle Jolles, es centra en rius de muntanya que pateixen una forta reducció del cabal durant els períodes més secs. L’estudi pretén entendre com aquests peixos s’adapten a la sequera i com canvien les seves poblacions a causa del canvi climàtic.
Els científics han triat rius gironins per les seves característiques naturals i la poca influència humana. Aquests cursos fluvials serveixen com a model per entendre els rius intermitents arreu del món, ja que s’estima que la meitat dels rius del planeta també tenen aquest comportament. El projecte, que porta per nom DRYFISH, es va iniciar ara fa uns tres anys amb el suport d’una beca internacional de National Geographic.
Els investigadors fan un seguiment constant del comportament dels peixos. A través de drons, sensors de temperatura i càmeres, analitzen com els peixos busquen refugis quan desapareix l’aigua. També observen com canvia la profunditat de les basses i com es redueix la seva extensió. Aquest any, la primavera plujosa ha fet que molts refugis mantinguin més aigua, cosa que ha modificat les dinàmiques dels bancs de peixos.
El projecte ha permès detectar patrons de comportament segons l’edat i la mida dels peixos. Els exemplars més grans tendeixen a amagar-se a la profunditat, mentre que els més joves exploren noves zones, tot i que això pot posar en risc la seva vida. L’equip vol entendre com aquestes diferències influeixen en la supervivència de les espècies.
Els investigadors també han observat adaptacions sorprenents dels peixos. Alguns exemplars han après a nedar amb pocs centímetres d’aigua o fins i tot a saltar per desplaçar-se entre zones seques i buscar nous refugis. Aquestes estratègies s’han desenvolupat al llarg de milers d’anys en entorns naturals molt exigents.
La recerca es complementa amb experiments en el laboratori de Blanes, on s’estudia el comportament dels barbs de muntanya amb sistemes informàtics que monitoritzen els seus moviments. Això permet identificar com prenen decisions i quins mecanismes utilitzen per adaptar-se.
De cara a l’any vinent, el grup de recerca té previst sol·licitar un nou projecte per ampliar l’estudi. En aquesta nova fase, volen complementar les observacions amb anàlisis genètiques, per comprendre millor l’adaptació dels peixos i l’estructura de les seves poblacions.
