Ningú hauria imaginat que en una nit de quatre d’agost, en plena efervescència de la intensa calor estiu, es necessitarien desempolsar aquells pantalons llargs tardorencs o aquella dessuadora d’hivern perduda al fons de l’armari.
Cap Roig es va convertir en un malson pels que no van pensar ni en els 25 graus ni en la forta ventada d’ahir al vespre. Tot i això, lluïen els millors outfits d’estiu per donar la benvinguda al grup madrileny Taburete als jardins del Festival. Aquells vestits extravagants, saturats amb joies daurades, i els polos Ralph Lauren acabats d’estrenar, van provocar més d’un calfred entre aquells que no van endur-se una jaqueta.
Però l’energia que van transmetre el duet del cantant Guillermo Bárcenas, estimat i conegut com a Willy, i el guitarrista Antón Carreño, va donar una càlida abraçada al públic recordant els seus temes més romàntics i alternant-los amb el seu últim disc Matadero 5 (2022).
Que Taburete sigui un dels noms que ha repetit en diverses edicions del Cap Roig no és una casualitat, sinó que ha estat el públic tan entregat qui ha fet pujar el grup madrileny a l’escenari durant sis festivals consecutius. “Hace un par de semanas actuamos en Barcelona y también tuvimos un recibimiento espectacular. Gracias de corazón, queremos que esto sea una tradición para toda la vida”, va agrair Willy.
Aquella nit el públic va experimentar un munt de sensacions reunides en una hora i mitja: des d’un fred infiltrat a l’estiu fins a una càlida abraçada de paraules romàntiques com les de ‘Belerofón’, un ‘México D.F.’ a toc de ranxera i molt ritme, o records trobats amb mítiques cançons com ‘Discoteca’, ‘Sirenas’, ‘Madame Ayuhasca’ o ‘Amos del piano bar’.
Sense dubte, es va tractar d’un espectacle amb un gran pes nostàlgic i amb un jocs de llums alternant blaus intensos, blancs enlluernadors i vermells càlids, mentre el públic vibrava amb ‘Cuando se apaga la luz’ fins ‘Hasta Desmayarnos’, dos senzills del disc Matadero 5.
Així com d’intensa va ser la nit, també ho va ser el final. Les vint-i-dues cançons reunides en una hora i mitja tan intensa no van ser suficients perquè el públic quedés satisfet. Sovint se sentien veus que reclamaven algun bis, sense èxit, o d’altres que lamentaven que s’hagués fet tan curt. Fins i tot algú va reclamar la falta d’interacció amb el públic respecte altres anys. Fos el que fos, Taburete va aconseguir deixar amb la mel als llavis al públic mentre es dirigia ‘Caminito al motel’.
