Benvolguts oients de Ràdio Capital, em fa l’efecte que tots els que som d’aquells anys ens posaríem d’acord de seguida a dir que en una vaixella, quan és completa, hi ha dotze plats. Bé. Concretem-ho. Dotze plats fondos o de sopa, dotze de planers o de plans, dotze de postres. I en una coberteria també n’hi ha dotze. Forquilles, ganivets, culleres i culleretes. Sempre dotze. I ja no vull entrar en els ganivets de peix i els ganivets de carn, que això és quasi d’un altre segle. Però quan la vaixella no és completa i només és bàsica, resulta que de plats només n’hi ha vuit o deu. I encara hi ha qui diu que en una vaixella bàsica, n’hi ha prou que n’hi hagi sis. Ben entès, de cada classe.
N’he parlat amb un de la Bisbal que va estar temps exportant vaixelles a Estats Units. Què volen que els digui? A la Bisbal ens hem d’espavilar. Allà on no arriba el mar, tenim terra a totes bandes.
—A Estats Units— m’ha dit— volien sempre que les vaixelles fossin només de sis plats.
Astorat, ho he anat buscant en el google. El cas és que a Estats Units tampoc no he vist que distingissin entre plats fondos i plats plans. Queda algun americà que encara mengi sopa? Sembla que en un plat, no. Fins allà on he vist, només parlaven de plats ded postres i de plats sempre plans, que això de planers tampoc no acaba de ser correcte tot i que els empordaneos ho hàgim dit sempre així. I encara, generalment, avui, a Estats Units, de plats, a la vaixella estàndard només n’hi ha quatre. Tants de divorcis, tants pocs fills, tan poc cuinar i tant jo ja en faig prou relacionant-me a la xarxa, per força havia d’acabar portant-nos a una vaixella de mínims. Pot ser que algú hi anunciï vaixelles de dos plats, un de petit, que és naturalment el de postres, i un de més gros, que és el plat planer o pla? Segur. Ja poden pujar-hi de peus.
Ho he buscat una mica més bé. No costa gens de trobar, d’altra banda. Com també em sembla que comença a passar aquí, a Estats Units fa molt més temps que venen vaixelles en unitats, que, de fet, del que es tracta sempre és de vendre. M’imagino la conversa, però en anglès. I com si encara hi quedessin botigues.
—Bon dia.
—Bon dia. Vostè dirà.
-Vull una vaixella.
—De quants plats?
—Amb un plat ja passaré.
—Un de gros i un de postres?
—No. Amb un de postres ja passaré. Els entrepans me’ls menjo embolicats amb un tovalló.
—Entenc, doncs, que tampoc no voldrà coberts?
—Una cullereta sí, que les de plàstic es trenquen.
