15.4 C
Pals
Dijous, 12 febrer 2026

Vent

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Vent
Loading
/

Avui el govern ha decidit parar tot el país per avis d’una ventada que ha de ser històrica, i que castigarà sobretot al Barcelonès i s la zona de Tarragona. L’avís és de sis sobre sis i s’han anul·lat els col·legis, les universitats, i els serveis socials i els sanitaris no urgents. Jo no dic que a l’Eixample i al Fòrum de la capital no s’hagin d’aturar les activitats, que no hi estan acostumats i potser volaran totes les taules i cadires que hi hagi a les terrasses, amb el perill que caiguin sobre algú. Però resulta que tinc un amic que avui l’operaven de pedres a la bufeta a Figueres, que fa més d’un any que tenia hora, i li han anul·lat la cita sense reprogramar-li. I urgent no és, però important sí, perquè al capdavall pixa sang, dia sí i dia també, i a més a més aquí de vent no en fa pas gota o no pas gaire, que la tramuntanada la tindrem dissabte. Però dissabte quan faci tramuntana aquí no crec pas que se’ls acudeixi de fer donar l’alarma per parar els hospitals a Lleida o a Manresa, perquè sinó cada dos per tres passaria lo mateix, i igualment amb la neu o el risc de  torb al Pirineu, o jo què sé, la boira al Segrià -per dir alguna cosa.

Tampoc dic que no calgui avisar a la població, i cal fer-ho i ha de ser per ràdio i teles i que facin cursets si volen; que el vent sempre ha sigut perillosíssim i si en fa, no s’ha de pujar a andamios ni passar per sota cap cornisa ni arrepenjar-se a cap mur de tota la vida; igual que l’aigua sempre ha sigut perillosíssima, que quan plou baixen les rieres i Déu mos en guard d’aparcar-hi o atravessar-les;  i quan hi ha mar grossa -i menos si és enorme- un no va a fer fotos a les esculleres, perquè sinó un cop d’onada se te pot endur i no et podran treure. Però és que, a més a més, la cosa és que cada cop els episodis de temps violents seran més freqüents a casa nostra, i si no aprenem a tractar la població com a adults i no ens dediquem a pujar les nostres criatures com a persones que coneixen el seu entorn, són conscients dels perills que existeixen i poden preveure’n els riscos; i en canvi ens deixem manar a cops d’alertes del mòbil com si estiguéssim en guerra, i els nens avui no van a estudi perquè fa vent i demà perquè és carnaval, demà passat perquè no va cap tren i l’altre no hi ha mestre perquè ha hagut d’agafar la baixa, ja em direu quin futur de fireta ens espera. I parlo del futur perquè el present ja és el caos. Si fallen els trens, les carreteres, les escoles i la sanitat publica és per falta de diners, evidentment, però també per una mala gestió. Que dirigir es difícil ja m’ho suposo, però la sensació que tinc és que des de fa molt ens manen irresponsables, cínics, incompetents i mediocres que en vés d’estar tan contents de coneixe’s, s’haurien d’haver dedicat a lo que se suposa que és la seva feina i per lo que cobren picossades: mantenir i fer créixer el país. Que per algo un país és com una casa, que si te gastes la mesada en beure no te queda per menjar, i que si no te n’en cuides, qualsevol dia el vent se te n’emporta la teulada.

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios