Aquest mes de maig, organitzadors i col·laboradors s’han reunit en el Convent dels Mínims per a anunciar el preprograma de la 37a edició del festival internacional de fotoperiodisme Visa pour l’Image. Ja és un ritual: alguns mesos abans del llançament oficial de l’esdeveniment, Jean-François Leroy, el seu fundador, revela part de les exposicions que podran veure’s del 30 d’agost al 14 de setembre de 2025 en els llocs patrimonials de Perpinyà.
«Perquè el món gira encara menys rodó que de costum, Visa pour l’Image mai ha estat tan necessari. Més encara que fa trenta-set anys, quan vam llançar aquest projecte en el qual ningú creia», afirma Jean-François Leroy en la seva editorial.
Quan el real es converteix en l’única brúixola enfront de la desinformació generada per la IA
En el programa d’aquesta 37a edició figuren diverses exposicions dedicades a les tensions geopolítiques actuals: Carolyn Van Houten documenta la guerra contra l’Estat Islàmic a Somàlia; Juan Carlos denuncia els rumbs autoritaris a El Salvador sota el règim de Bukele. El fotògraf Brent Stirton, habitual del festival, repassa quinze anys de conflicte al parc nacional de Virunga.
Altres treballs aposten per la memòria i la resistència: Eugene Richards explora la complexitat de l’Amèrica contemporània; Jean-Louis Courtinat ofereix una retrospectiva de 40 anys de fotografia social al costat dels més vulnerables. El reportatge de Cynthia Boll, guanyadora de la Beca Cànon per a Dones Fotoperiodistes 2024, interroga el projecte faraònic del trasllat de la capital d’Indonèsia, entre urbanisme massiu i desastre ecològic.
Enfront de la proliferació de la intel·ligència artificial i les imatges manipulades, Jean-François Leroy insisteix: Visa pour l’Image 2025 presenta «informacions matisades i verificades, recollides sobre el terreny i no en xarxes socials; imatges fetes per humans, no generades per IA».
Cal recordar que fins i tot els ulls més entrenats poden caure en el parany de les imatges sintètiques. El setembre de 2021, el fotògraf de l’agència Magnum, Jonas Bendiksen, va aconseguir enganyar a Jean-François Leroy, qui va difondre el seu reportatge… completament fals.
Visa pour l’Image Perpinyà: 10.000 imatges i 240.000 visitants
Jean-Luc Soret, director de l’associació Visa pour l’Image, va presentar el balanç de l’edició 2024. L’any passat, 240.000 visitants van recórrer el Convent dels Mínims, la capella del Tercer Ordre o el Camp Sant.
Jean-François Leroy, per part seva, es va mostrar satisfet d’haver acollit prop de 21.000 estudiants de secundària i batxillerat. «Una de les missions principals del festival és transmetre. I més encara en aquesta època en la qual es parla molt. Lamentablement, els joves s’informen massa per xarxes socials, amb notícies falses, continguts compartits sense verificar el seu origen, la seva font… El treball que realitzem durant les dues setmanes escolars és primordial».
Jean-Luc Soret també va subratllar la quantitat d’imatges projectades o exposades al llarg del festival. Perquè si bé Visa pour l’Image organitza més de vint exposicions, les projeccions representen el seu segon pilar. Durant sis nits, més de 90 presentacions en diapositives es projecten en la pantalla gran del Camp Sant. Segons Jean-François Leroy, aquestes vetllades al peu de la catedral de Perpinyà són la signatura del festival: «Són nits úniques en una pantalla extraordinària de 24 metres d’ample per 8 d’alt, amb una tècnica que, crec, no té igual».
El director artístic de Visa pour l’Image va enumerar part del programa de les projeccions: «l’actualitat en tots els continents, les guerres, les crisis, la política, l’insòlit, els canvis climàtics a l’Índia, Kenya, el Senegal, Califòrnia, França i Espanya».
Més enllà de les exposicions i projeccions destinades al gran públic, el festival és també un punt de trobada per a professionals i un espai de visibilització per als fotògrafs. Tant el fundador com el president de l’associació, Pierre Conte, van recordar que durant l’esdeveniment es repartiran més de 150.000 euros en premis, beques i ajudes econòmiques per als fotoperiodistes.
