Entre les coses bones que li han passat en l’últim any a la cultura gironina, destacaria especialment el naixement del festival Càntut. La setmana vinent arriba la segona edició, de nou a Cassà de la Selva. És un bon motiu per travessar les Gavarres i redescobrir, a través dels artistes més diversos, aquelles cançons que ens toquen més de prop.
Tècnicament en diuen “cançons de tradició oral”, però a mi m’agrada recordar com en deien abans: “les cançons dels avis”. Són cançons que els nostres avis van aprendre fa temps, qui sap on i com, i que retenen intactes a la memòria. O potser no tan intactes, ja que amb això de la música popular tothom és lliure d’afegir-hi una petita dosi de collita pròpia.
La segona edició del festival Càntut començarà el dijous 17 i comptarà amb artistes com Miquel Gil, el Botifarra, Roger Mas o la mallorquina Joan Gomila. Però més enllà dels grans noms, el gran interès és submergir-se en la lletra petita del cartell i descobrir mil maneres de submergir-se en el nostre cançoner més proper.

I és que com deien els amics Sanjosex i Carles Belda, que l’any passat en van ser protagonistes, les cançons de Càntut “se us enganxaran, no us les podreu treure del cap. La música tradicional es transmet de paraula, de memòria, i justament per això quan ha entrat a la testa ja no en surt”.