1-O a l’espera de la sentència

El dubte és què pot fer desinflamar la situació. Una sentència absolutòria seria un bàlsam, és clar

Dani Cortés

Vivim dies bojos. És inexplicable que avui, 1 d’octubre, estiguem com estem, amb l’obra del terrorisme sobrevolant Catalunya. Una ombra inventada, de moment. Perquè no hi ha hagut cap acte terrorista. Només, si m’apures, disturbis i desordres. Però res més.

El dubte és què pot fer desinflamar la situació. Una sentència absolutòria seria un bàlsam, és clar. Que algun dels partits que pot guanyar les eleccions es comprometés amb una amnistia, també.

El que fa pena pensar, per la contradicció que suposa, és que els qui exigeixen que es condemni la violència inexistent són els que han generat la situació d’emprenyament més gran a Catalunya. Si els partits espanyols no haguessin aplaudit amb les orelles l’estratègia de Rajoy de judicialitzar el procés l’octubre del 2017, no hi hauria presos polítics.

Avui que és 1 d’octubre, estarem molt pendents de les mobilitzacions arreu del territori.