El 2014, Begur va tenir un paper destacat en la celebració de l’Any Vinyoli. Es commemoraven els cent anys del naixement de Joan Vinyoli, nascut a Barcelona el 3 de juliol de 1914, i els trenta anys de la seva mort. Per a Begur, però, no era simplement un aniversari literari. El poeta havia passat al municipi els estius de bona part de la seva maduresa i aquell paisatge havia acabat formant part de la seva obra.
La Institució de les Lletres Catalanes va impulsar l’Any Vinyoli per difondre la figura i l’obra del poeta i actualitzar-ne el llegat. La commemoració tenia Jordi Llavina com a comissari i una comissió presidida pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Entre els seus membres hi havia l’alcalde de Begur, Joan Català, i el de Santa Coloma de Farners, Antoni Solà, els dos municipis gironins especialment vinculats a la trajectòria de Vinyoli.
La relació amb Begur havia començat seixanta anys abans. Vinyoli hi va arribar l’agost de 1954 i hi va tornar cada estiu fins al 1978, acompanyat de la família i els amics. Durant aquelles estades va escriure i corregir una part important de l’obra que publicaria posteriorment. El mar, el Castell, les escales, la tramuntana, els fars, les barques, els camps d’arròs o les nits de Begur es van incorporar progressivament al seu univers poètic.
Els llocs del poble també van quedar vinculats als seus records. Can Pallí va ser la primera casa que va llogar la família, fins al 1958. Més endavant van passar els estius a la casa de Campuig. Vinyoli i els seus amics freqüentaven el Centre Artístic Begurenc, bars del poble i diferents indrets de la costa, mentre espais com Sant Ramon o el Castell apareixien relacionats amb la seva experiència de Begur.
Quan va arribar el centenari, el municipi ja feia anys que treballava per conservar aquest vincle. El setembre de 2009 s’havia inaugurat el Mirador Joan Vinyoli, coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort. Dos anys després, l’1 de juliol de 2011, s’havia presentat la Ruta Poètica Vinyoli, pensada per recórrer les cases, establiments i paisatges relacionats amb el poeta. Per tant, la ruta no va néixer durant l’Any Vinyoli: el 2014 va servir per donar més visibilitat a una feina que Begur ja havia començat.
El gruix de la programació begurenca del centenari va començar l’1 d’agost de 2014. La data no era casual: era el dia en què Vinyoli acostumava a iniciar les vacances al poble. Jordi Llavina va obrir les activitats amb una conferència dedicada a la vigència de la poesia de Vinyoli. Aquell mateix vespre, el pati de les Escoles Velles va acollir A través de Vinyoli, l’espectacle amb què el cantautor Xavi Múrcia havia musicat els versos del poeta.
L’endemà, 2 d’agost, el programa continuava amb una ruta poètica pels espais vinculats a les estades de Vinyoli. A la tarda es presentava el llibre infantil Joan Vinyoli, escrit per Cristina Palomar i il·lustrat per Isabel Mestras, una obra publicada aquell mateix 2014 per acostar la figura del poeta als més petits. Al vespre, Feliu Formosa, que havia compartit estius a Begur amb Vinyoli, participava en un recital acompanyat de Cinta Massip i del músic Joan Alavedra.
La commemoració no es limitava a aquell primer cap de setmana. A la sala municipal es podia visitar l’exposició Cridats per Vinyoli, amb obres de David Ribas, Jordi Nebot, Josep Maria Fontanet i Ricard Lobo. La Biblioteca Salvador Raurich acollia també una mostra de cal·ligrames de Marc Boix a partir de textos de Vinyoli i Rainer Maria Rilke.
Les activitats van continuar durant els mesos següents. El programa preveia una conferència de Pep Solà sobre les arrels indianes de Vinyoli i la seva relació amb Begur, així com Vinyoli comentat, una aproximació a la vida i l’obra del poeta amb l’escriptor Miquel Martín i l’actriu Olga Cercós. Martín contextualitzava els textos i Cercós els recitava, combinant així biografia i poesia. L’espectacle també es va representar aquell any en altres punts del país dins les activitats vinculades al centenari.
A principis d’octubre, Vinyoli comentat va arribar a la Biblioteca Salvador Raurich i es va completar amb una nova ruta pel poble guiada per Miquel Martín. El recorregut passava per espais com el Bar Tothora, el Centre Artístic Begurenc, les cases on havia viscut la família, Sant Ramon, les escales del Castell, el Castell, el Bar Frigola i el mirador dedicat al poeta.
El programa de Begur permetia explicar, sobretot, per què aquell municipi ocupava un lloc particular dins de l’Any Vinyoli. No es tractava simplement d’un poble on el poeta havia passat les vacances. Entre 1954 i 1978, Begur havia estat un espai recurrent de la seva vida adulta i de la seva creació literària. La mateixa memòria de la Institució de les Lletres Catalanes situava Begur i Santa Coloma de Farners entre els municipis especialment vinculats a la seva biografia i al seu univers poètic.
L’Any Vinyoli va acabar arreu de Catalunya amb desenes de recitals, espectacles i exposicions. A Begur, el centenari va permetre reforçar un vincle que ja tenia dècades d’història i que el municipi havia començat a convertir en patrimoni cultural abans de 2014.
Seixanta anys després d’aquell primer estiu de 1954, Begur tornava així als llocs, paisatges i records que havien acompanyat Joan Vinyoli durant gairebé un quart de segle.
Bibliografia
Generalitat de Catalunya. Dossier de l’Any Vinyoli 2014 i composició de la Comissió.
Institució de les Lletres Catalanes. Memòria 2014, balanç de l’Any Vinyoli.
El Punt Avui. Begur hi posa estiu a l’Any Vinyoli, programació del centenari al municipi.
Visit Begur. Informació històrica de la Ruta Poètica Vinyoli i de les estades del poeta a Begur entre 1954 i 1978.
Ajuntament de Begur. Informació sobre el Mirador Joan Vinyoli i la Ruta Poètica.
