El 8 de maig de 2016, Begur va inaugurar l’Espai Mas d’en Pinc després d’una rehabilitació que va donar una nova funció a un dels edificis amb més història del municipi. L’antiga masia, coneguda també per haver estat la residència de Carmen Amaya, passava a acollir l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament i diferents entitats vinculades a la natura, l’esport i el territori.
La transformació havia requerit una inversió d’uns 150.000 euros. Els treballs van incloure actuacions a la teulada, portes i finestres, la renovació de la instal·lació elèctrica, l’adequació dels espais interiors i la compra de mobiliari. A l’exterior també es va habilitar una zona d’aparcament.
L’objectiu era concentrar en un mateix equipament bona part de l’activitat relacionada amb la protecció i la divulgació del patrimoni natural de Begur i Esclanyà. A més de l’Àrea de Medi Ambient, el Mas d’en Pinc disposava de sales per a reunions, una biblioteca ambiental amb més de 500 llibres i espais que podien utilitzar les entitats del municipi.
El dia de la inauguració, l’alcalde Joan Loureiro va lliurar les claus als col·lectius que començaven aquella nova etapa al Mas d’en Pinc. Entre les entitats que hi tenien presència hi havia BiS Ambiental, el Club Excursionista Els Perduts, Sotaigua, La Curculla, Begur Aigües Obertes i Protecció Civil.
La nova funció de l’edifici continuava, en part, una història que ja estava estretament relacionada amb el medi ambient. Durant 25 anys, fins al 2015, el Mas d’en Pinc havia estat la seu de l’Associació Nereo, una entitat dedicada a l’estudi i la protecció del medi marí.
Nereo havia tingut un paper especialment important en la creació de la Reserva Marina de Ses Negres, establerta el 1993 davant del litoral de Begur. La reserva es va convertir en una de les principals iniciatives de conservació marina del municipi i en un espai utilitzat també per a la recerca i la divulgació ambiental.
Amb l’obertura de l’Espai Mas d’en Pinc, l’Ajuntament volia mantenir aquesta vinculació. Entre els projectes que es plantejaven hi havia reforçar la protecció de Ses Negres, recuperar-ne la senyalització amb boies i millorar-ne la vigilància. També es volia treballar en la recuperació d’horts i vinyes abandonats i en la millora de camins i senders.
Però la història del Mas d’en Pinc anava molt més enrere. La finca conserva una antiga torre de defensa vinculada a les construccions que durant segles van servir per protegir els habitants de la costa dels atacs pirates. Amb el temps, el conjunt va anar adquirint altres usos fins a quedar especialment lligat a una de les figures més conegudes de la cultura flamenca del segle XX.
Carmen Amaya va fer del Mas d’en Pinc la seva residència durant els últims anys de la seva vida. La bailaora havia establert una estreta relació amb Begur i va morir a la casa el 19 de novembre de 1963, amb 50 anys. La seva vinculació amb el municipi ha quedat present en diferents espais del poble i també dins del mateix mas.
Dos anys després de la seva mort, el 1965, l’Ajuntament de Begur va adquirir la finca. Amb la transformació de 2016 es va mantenir un espai permanent dedicat a Carmen Amaya, amb fotografies, documents i objectes relacionats amb la seva vida.
Entre aquests elements hi havia també una creu que havia format part de la façana de la casa. La peça havia desaparegut i posteriorment va ser recuperada gràcies a una donació anònima. La memòria de Carmen Amaya continuava així integrada dins del nou equipament, tot i que el principal ús de l’edifici passava a estar dedicat al medi ambient.
La inauguració del 8 de maig de 2016 permetia reunir, per tant, diferents capes de la història del Mas d’en Pinc. L’antiga masia i la seva torre, la residència de Carmen Amaya, els anys de treball de l’Associació Nereo i la nova etapa com a equipament ambiental quedaven concentrats en un mateix espai.
La nova seu també permetia acostar la gestió ambiental a les entitats i a la ciutadania. El Mas d’en Pinc no es concebia únicament com unes oficines municipals. Les sales, la biblioteca, els espais expositius i les activitats havien de facilitar la divulgació i el treball compartit entre administració, associacions i persones interessades en el patrimoni natural.
Deu anys després, aquella funció continua vigent. El 2026, el Mas d’en Pinc continua sent la seu de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Begur i manté espais destinats a activitats, reunions, divulgació i exposicions. L’equipament conserva també documentació vinculada a Ses Negres i l’espai permanent dedicat a Carmen Amaya.
El 2016 va marcar així una nova etapa per a un edifici que ja havia tingut moltes vides. El Mas d’en Pinc deixava enrere els anys com a seu de Nereo, però mantenia la seva vinculació amb la protecció del territori. L’obertura del nou espai ambiental permetia donar continuïtat a aquesta feina i, al mateix temps, conservar la memòria d’un lloc estretament relacionat amb la història de Begur.
Bibliografia
Ajuntament de Begur. Espai Mas d’en Pinc. Informació històrica, usos actuals i vinculació amb l’Àrea de Medi Ambient.
https://begur.cat/serveis/mediambient/espai-mas-den-pinc/
Ajuntament de Begur. Agenda històrica de l’Espai Mas d’en Pinc. Inauguració del 8 de maig de 2016.
https://www.begur.cat/espaimaspinc/esdeveniments/esdeveniments_cat.html
Agència Catalana de Notícies / Gerió Digital, 8 de maig de 2016. Informació sobre la inauguració de l’Espai Mas d’en Pinc, la rehabilitació de l’edifici i les entitats que s’hi van instal·lar.
https://www.gerio.cat/noticia/233896/lantic-mas-de-la-bailaora-carmen-amaya-es-converteix-en-lespai-de-gestio-mediambiental-de-
