L’any 2024, s’Agaró va celebrar el centenari prenent com a referència una data molt precisa: el 24 de juliol de 1924, quan Josep Ensesa Gubert, Josefina Montsalvatge i els seus fills van ocupar per primera vegada la Senya Blanca. Aquella casa d’estiueig dissenyada per Rafael Masó es considera l’embrió de la ciutat jardí que es desenvoluparia després entre Sant Pol i Sa Conca. Cent anys més tard, exposicions, concerts, actes culturals i un monument a Josep Ensesa van recuperar la història del projecte.
Els antecedents començaven uns anys abans. Cap al 1916, Josep Ensesa Pujadas havia adquirit terrenys a l’entorn de Sant Pol. El seu fill, Josep Ensesa Gubert, va acabar encarregant a Rafael Masó la construcció d’una casa familiar. Les obres de la Senya Blanca es van desenvolupar entre 1923 i 1924 i aquella primera edificació va anar seguida per la planificació de la futura urbanització.
El nom de la casa provenia d’un element anterior que servia de referència als pescadors. La construcció blanca es va convertir després en un dels punts centrals de s’Agaró. El 24 de juliol de 1924, la família Ensesa hi va passar per primera vegada la nit, la data que un segle després es va utilitzar com a referència principal del centenari.
S’Agaró va créixer amb una idea urbanística definida. Rafael Masó preveia habitatges, places, avingudes, escales, equipaments i espais públics integrats en el paisatge. Després de la mort de l’arquitecte el 1935, Francesc Folguera va continuar el desenvolupament del conjunt, va intervenir en el camí de ronda i va completar nous edificis.
Entre els equipaments que van anar apareixent hi havia l’Hostal de la Gavina, obert l’any 1932, que acabaria convertint-se en una de les peces més conegudes del conjunt. La ciutat jardí va anar desenvolupant una imatge arquitectònica pròpia que ha arribat fins avui i que està protegida com a conjunt històric.
El dossier del centenari va estructurar la commemoració al voltant de la història, el patrimoni, l’arquitectura i el paisatge de s’Agaró. El programa incloïa exposicions, actes culturals, concerts, activitats esportives, una regata, cinema a l’aire lliure i la publicació de materials sobre aquests cent anys.
Un dels primers actes destacats va arribar el 25 de maig de 2024. Al camí de ronda es va descobrir una escultura de bronze de mida natural dedicada a Josep Ensesa Gubert. La peça quedava situada en un espai directament relacionat amb el promotor de s’Agaró: el passeig litoral entre Sant Pol i Sa Conca, que ell mateix havia impulsat i sufragat el 1942. L’any anterior hi havien passat més de 700.000 persones.
El centenari també va sortir del municipi. El 27 de juny, el Palau Robert de Barcelona va inaugurar l’exposició S’Agaró 1924-2024. Arquitectura i cultura a la Costa Brava. Comissariada per Jordi Falgàs i Sebastià Roig, la mostra repassava els orígens, l’evolució urbanística i el paper cultural i turístic de la ciutat jardí. Hi col·laboraven la Fundació Rafael Masó, l’Associació S’Agaró 100 i la Casa de Cultura de la Diputació de Girona.
La mostra va rebre 38.087 visitants abans de tancar al Palau Robert el 3 de novembre. Posteriorment es va traslladar a Girona, amb exposicions a la Casa de Cultura i a la Casa Masó.
El municipi també va incorporar el centenari a la programació cultural habitual. La Festa Major de s’Agaró va tenir com a pregonera Virginia Ensesa, presidenta de l’Associació S’Agaró 100. A Masia Bas es va presentar Llums, càmera, s’Agaró!, una exposició vinculada tant al paisatge com a la relació del nucli amb el cinema.
A l’agost, el tenor Josep Carreras va actuar a l’església de l’Esperança dins dels actes del centenari, en una programació que també va incloure la Festa dels Sentits. El dossier havia plantejat la celebració com una combinació d’actes commemoratius i activitats que permetessin revisar episodis de la història cultural de s’Agaró.
Cent anys després, bona part dels elements que van definir aquell projecte continuaven identificant s’Agaró: la Senya Blanca, l’Hostal de la Gavina, el camí de ronda, l’arquitectura i una determinada relació entre edificació i paisatge. El 2024 va servir per reconstruir com aquella primera casa d’estiueig va acabar donant origen a un dels conjunts urbanístics més coneguts de la Costa Brava.
Bibliografia
Associació S’Agaró 100, Dossier de presentació. S’Agaró 1924-2024, 2024.
Ràdio Capital, «Descobrint l’origen de s’Agaró: cent anys de la seva fundació», 2024. Consultar Ràdio Capital
La Vanguardia, «S’Agaró inaugura el centenari de la seva icònica ciutat jardí», 26 de maig de 2024. Consultar La Vanguardia
Generalitat de Catalunya, «S’inaugura l’exposició S’Agaró 1924-2024. Arquitectura i cultura a la Costa Brava al Palau Robert», 27 de juny de 2024. Consultar Govern.cat
Arquitectura Catalana, «Senya Blanca». Consultar la fitxa arquitectònica
